Polítics sense esfínters

M. 1454
La classe política a la nostra pell de brau, és així en aquest moment: glamur, eròtica, primeres pàgines, esnobisme, enganys, corrupció i confusió, (de vegades no expressament sinó per falta d’intel·ligència sense voler volent) una gran falta d’humilitat, una terrible barra de ciment per a negar-ho tot, i una gran incapacitat per retractar-se o demanar perdó públicament al poble que dit de passada, tampoc els importa “demasié”. I a més, uns desenfrenats col·leccionistes de bitllets de cinc-cents, uns brillants estrategs per conservar la seva butaca, a vida perpètua o fins i tot a mort sobtada, que tot té la seva recompensa Passi el que passi, i caigui qui caigui. Aquests elements humans solen pecar sempre d’una gran falta d’ignorància. Ho saben tot i no volen aprendre de ningú que els pugui ensenyar, ja que tenen por de perdre el seu massa ben remunerat lloc de treball. Es miri com es miri, no tenen esfínters ni intel·lectuals ni morals. Tot els surt a dojo per la boca, per les orelles, o pel nas o per la vista, ja que no tenen incontinència verbal pronunciada, de no saber escoltar quan toca, anòsmia, és a dir sense olfacte pel que se’ns acosta i miopia profunda perquè vegin com està el país en el qual viuen i presideixen. En realitat, són uns sàtrapes sense uniforme. Sempre, però sempre la boca, quan parlen en fals (gairebé sempre) se’ls omple de sucres i xarops espessos i embafadors. A aquests, jo els anomeno: polítics sense esfínters. Per sort, encara els queden els esfínters fisiològics, Si no, a més, també farien pudor. I la vida, com sempre, segueix. Més o menys igual.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin