Poemes Joan Margarit

Redacció 4 de març de 2021

894 Views

Poemes: Joan Margarit / Comentari: Francesc Canellas

Dos poemes per valorar la personalitat de Joan Margarit, recentment traspassat. La seva poesia és molt entenedora i, gairebé no necessita explicació. Ell demanava que fos intel·ligible. Deia: “Si vostè no ho entén, és que no funciona”.

En el primer ens parla d’una època anterior; una època “generosa” amb el somriure i la satisfacció del treball realitzat on la vida va passant alegrement. Això sí, amb una mica de nostàlgia d’un temps que no tornarà. Significatiu, l’últim vers.

En el segon, veiem la tendresa d’un pare que pateix per la seva filla amb greus problemes físics i psíquics en el moment de sortir del cotxe per a anar a l’escola. “Els ulls del retrovisor” són el senyal de tot el seu amor. Joana Margarit va morir el juny de 2001 i el poeta deia que era ell qui havia quedat orfe.

L’ÈPOCA GENEROSA

Nostres com les cançons que fan plorar
són aquells dies.
Van ser la veritat de quan es feia fosc
amb somriures, banyant les criatures.
El cansament alegre del sopar.
Les cares que mai més
no han tornat com llavors a confiar-se.
La vida s’alimenta dels dies generosos.
De donar i protegir.
Quan s’ha pogut donar, la mort canvia.
ELS ULLS DEL RETROVISOR

Ja estem acostumats els dos, Joana,
que aquesta lentitud,
quan recolzes les crosses i vas baixant del cotxe,
desperti les botzines i el seu insult abstracte.
Em fa feliç la teva companyia
i el somriure d’un cos que està molt lluny
del que sempre s’ha dit de la bellesa,
la penosa bellesa, tan distant.
L’he canviat per la seducció
de la tendresa que il·lumina
el buit deixat per la raó al seu rostre.
I quan em miro en el retrovisor,
no veig uns ulls senzills de reconèixer,
perquè hi brilla l’amor que hi han deixat
tantes mirades, i la llum, i l’ombra
del que he vist, i la pau que reflecteix
la teva lentitud, que és dins de mi.
És tan gran la riquesa que no sembla
que aquests ulls del mirall puguin ser els meus.