Aquest 2026 fa 40 anys que la Montse Sala Oliveras va obrir la seva botiga de plantes, flors i animals aquí a Sant Fruitós. Això és un bon motiu per conèixer-la una mica millor i, a través seu, una mica del Sant Fruitós dels últims quaranta anys.
Qui és la Montse Sala quan no és darrere el taulell?
La Montse és una persona senzilla a qui agrada molt la natura i els animalets.
Què volies ser de petita?
Genet. M’agradaven molt els cavalls.
Com és que una noia d’El Guix acaba obrint una botiga l’any 1986 a Sant Fruitós.
Al final vaig tenir un cavall en propietat i el senyor que el ferrava tenia un petit local al c/ Nou i me’l va oferir. Jo ja tenia experiència en el sector doncs havia treballat 6 anys amb els meus tiets al c/ del Carme de Manresa.
Què recordes exactament del primer dia? La primera persona que va entrar? El primer que vas vendre?
Molta il·lusió i va venir molta gent a la inauguració, però no em facis dir el primer que vaig vendre perquè no ho recordo.
Hi va haver algú que et va dir que allò no funcionaria?
No. La veritat és que tothom em va animar molt, però els primers anys van ser «durillos».
Quin és el producte estrella del teu establiment?
Bé, jo diria que l’aliment de mascotes de qualitat. I també com no, les flors i les plantes.
Quin és l’encàrrec més curiós o el més esbojarrat que recordes?
Originals molts, però en recordo un que era fer un ram de 25 roses de diferents colors i colocar-hi bitllets de 20€ per tot el ram.
T’han fet preparar mai unes flors sense poder-te explicar per a qui eren?
Sina, sens dubte.
Unes flors poden salvar situacions complicades?
Jo crec que sí que les arreglen, o potser se les tiren pel cap…
La gent explica coses a una botiguera que no explicaria en altres llocs?
Bé. A vegades fas de confessor, però sempre amb respecte i total privacitat.
Què has après de la gent després de 40 anys escoltant-la?
Que hi ha molta gent que encara que tingui família et pot tenir molta més confiança. Jo en broma sempre dic que posaria un consultori, tant per a persones com per a mascotes.
Hi ha moments que preferiries tenir tractes amb les mascotes en lloc dels seus amos?
A la botiga sempre tenim un lema: «poden entrar tots els de quatre potes però alguns de dues potes no».
Hi ha algun client que sentis gairebé com de la família?
Molts. Amb 40 anys he vist nens petits que ara ja són pares i em fa molta il·lusió.
Has tingut alumnes de l’Institut Gerbert d’Aurillac en estades formatives. Com valores l’experiència?
Sina. Durant bastants anys. Molt bé. Ells han après de nosaltres i moltes vegades nosaltres d’ells.
Hi ha alguna anècdota o alguna situació surrealista que després de 40 anys encara expliqueu?
Sina. Un dia, quan encara estava al c/ Nou, es va parar una furgoneta al costat de la botiga i va anar carregant plantes a l’interior, jo en aquell moment venia de fer un encàrrec i vaig pensar ara anirà a la botiga a pagar. Doncs no, va agafar i ja marxava. Jo em vaig plantar davant la furgoneta i li vaig dir: potser que passis a pagar, no? I ella em va dir per què? Jo vaig obrir la furgoneta i li vaig dir: potser perquè m’has robat un munt de plantes?
Quin ha estat el dia de més bogeria que recordes?
N’hi ha molts, però potser els Sant Jordi.
Sempre has estat al «rovell de l’ou» i es pot dir que has vist els canvis en la vida de la gent i del poble. Quin Sant Fruitós t’agrada més: el d’abans o el d’ara?
Potser el d’abans era més proper amb la gent del poble, ja que ens coneixíem tots. Ara tenim molts clients que han vingut nous, però intentem transmetre el caliu de poble. Tant la Rosa que és la meva mà dreta des de fa 25 anys com jo mateixa.
Quina cosa hem perdut com a poble que t’agradaria recuperar?
Potser recuperaria no tenir tan tard per a tot. Trobar algú pel carrer i fer la xerrada com abans es feia als pobles. Però els temps canvien, no?
I què no ens has explicat i t’hauríem d’haver preguntat?
Crec que m’heu fet molts bones preguntes. Només vull aprofitar per donar les gràcies a tots i totes els que ens veniu a veure a la botiga, que és casa vostra. Una forta abraçada.
