Opinions de sobretaula

Marina Puigdellívol 12 de juliol de 2022

485 Views

Cada any quan s’acaba la Festa Major és quan tinc la sensació que comença l’estiu. Casals, vacances, piscina, mar, muntanya o grans viatges qui en té ganes i se’ls pot permetre. Tot i que aquest any amb aquestes calorades el què em passa és que ja tinc ganes de que s’acabi.

La realitat però és que aquest estiu potser
climatològicament sí que serà més llarg, però per la
canalla serà una mica més curt. Tampoc cap cosa,
una setmaneta. I és que la Generalitat els farà
començar abans en nom de la conciliació familiar i
la transformació feminista. La realitat però, és que
tot plegat només és fum, ja que faran les mateixes
hores lectives al llarg del curs, per tant, no sé què
en pensarà la dita conciliació quan ens comencin
a allargar vacances de Nadal, Setmana Santa o a
aparèixer dies de lliure disposició per tot arreu. Vaja,
que ens han pres el pèl. I això costarà diners, perquè
entre tots pagarem uns monitors de lleure una hora a
la tarda cada dia. Si és que en troben, és clar. Perquè
a Catalunya, segons l’Idescat, hi ha més o menys mig
milió d’alumnes només a primària. Si fem números
a grosso modo, caldrien uns 25.000 monitors. Són
molts monitors. No ho veig clar. I a més a més, per
fer què? Per jugar? Hi hauran continguts educatius o
serà una guarderia en nom de la nostra benvolguda
amiga «Conciliació familiar»

D’altra banda però, això no és el que em treu més
de polleguera, sinó que és aquesta tendència que hi
ha últimament a eliminar continguts, a no avaluar
els alumnes no fos cas que traumatitzessin. I em
dol especialment que la idea provingui de partits
pròpiament dit d’esquerres. Els quals, justament
abans es caracteritzaven per defensar el dret a
una educació pública de qualitat, ja que l’educació,
el saber, és l’ascensor social número u. L’accés al
coneixement permet un món més igualitari. La idea
de lluitar perquè tothom pugui ser el què vulgui es
va diluint en el temps. Perquè els rics, poden ser rucs
i ignorants, perquè tenen garantit el plat a taula,
però els pobres tenim una única forma d’ascendir
socialment i de guanyar-nos mínimament bé la vida i
és adquirint coneixement. I com sabem que adquirim
coneixement? Avaluant. Avaluar no vol dir castigar,
vol dir conèixer els teus punts febles per poder
millorar. És bàsic en qualsevol procés de millora. I un
cop coneixes el què et falta, cal posar els recursos per
aconseguir el teu objectiu. És una idea bàsica per a
la vida. És la base de l’esperit crític. Sembla mentida
que els nostres dirigents vulguin que l’escola la faci
desaparèixer. O potser precisament és el què volen i
així no els avaluarem a ells.