MADRIT

Una neboda que s’ha desplaçat de l’Ametlla de Merola, al BERGUEDÀ, a BALSARENY (a tocar de NAVÀS), al BAGES, aquests dies ha viatjat a la capital del reino amb els i les companyes de l’“INSTI”, s’ha entossudit a parlar-los el català (un cafè amb llet, si us plau) i amb cara d’estranyesa el cambrer (que ballava el típic “xotis”) no sabia el que li demanava; aquest fet me l’ha comentat avui quan l’he anada a buscar a l’INSTI de camí a l’ABACUS i m’ha dit que si als de MADRID que venen al nostre Principat els parlem en castellà perquè ells no ens han de parlar en català quan els tornem la visita (pura lògica). Quan n’ha sortit venia molt contenta… ha pogut comprar dos llibres rebaixats al 50%; dos que feia dies que buscava.
Ella que és una devoradora de llibres i una gran cinèfila prefereix el castellà al català (diu que li fa molt “pal” (¿)) i si parlem de música la seva llengua preferida és l’anglès. Canta de memòria, amb diferents veus (entonant perfectament) i amb un accent anglès perfecte totes les cançons de la TAYLOR SWIFT, d’un tal CAPALDI (la vàrem acompanyar al concert que presumptament feia a BARCELONA i un cop allà el noi la va suspendre per un constipat d’última hora), de la MILEY CYRUS, de la LANA DEL REY… i així unes quantes …
Quan entra al “meu cotxe”, després d’arrossegar una motxilla (física) d’uns quants (masses) quilos, apuja el volum de la “meva” ràdio i canvia la “meva” cançó o la “meva” emissora. Tant la lectura com la música la fan ser com és, una noia introvertida, que viu en el seu món, feliç, que un cop superats (amb excel·lència) els reptes, tan esportius com educatius, passa pàgina i en busca (o li’n busquen) malgrat el seu cansament, de nous… que ben segur també els superarà amb una altíssima nota.
Si em poso a la seva pell recordo que quan tenia la seva edat (16 anys) jo també em trobava amb molta fluixera (i vosaltres????) i malgrat no tenir els mateixos estímuls ella va molt més “endavant” que no pas jo (sobretot pel fet de ser un noi i de les capacitat de cadascú).
El fet més diferencial el trobem a l’hora de treballar… quan li parles de comprometre’s a ser a l’hora i en el lloc adequat per iniciar una tasca ella surt amb un ciri trencat i si aterra, ho fa amb els seus cascs, el seu ordinador i amb molta son…… el tiet a la seva edat ja treballava els caps de setmana i els dimecres (a la “SUBHASTA”, encapçalada pel JOAN ESTANY; el recordeu????) al restaurant de “LES BRUCARDES”.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin