0 Shares 1671 Views

L’enganyifa

23 d'octubre de 2019
1671 Views

Per acabar d’explicar el que li va passar a la Mariona Pinyol, remuntaré el relat al dia que la seva mare li va dir que la senyora Ramona volia parlar amb ella. La Mariona no es podia imaginar el motiu pel qual la requeria aquella bona dona. En alguna ocasió quan visitava el poble i es trobaven, solien parlar, però més aviat de temes que concernien al seus estudis, de caire familiar o de diversos temes intranscendents. Alguna vegada que anava acompanyada del seu fill únic, en Fidel, notava que el noi la mirava d’esquitllada amb un cert interès i amb cara de babau, però no solia parlar gaire. Se’l veia tímid i un pel tallat. Era un jove agradable, ben educat, que vorejava la trentena. Ella no es podia imaginar que la seva mare ja estava al cas del motiu pel qual la senyora Ramona volia parlar-li i que la dona no li va avançar res, donat que era un tema molt delicat i no es veia amb pit de poder destriar l’abast de la confessió que li va fer.
Es veu que el Fidel—deia, feia temps que estava com apàtic i sotmès a un silenci poc habitual en ell, motiu pel qual estava molt preocupada. Intuïa que alguna n’hi passava i volia esbrinar-ho. Molt va d’haver d’insistir per fer-li confessar el problema secret que patia el seu fill. Estava enamorat feia temps de la Mariona i no es veia capaç d’afrontar la situació que el tenia capficat, intuint que aquella noia tan bonica que no es podia treure del cap, probablement el rebutjaria.
— Que n’ets de gamarús Fidel. Perquè no li dius?
— No m’hi veig amb pit mare. No voldrà saber res de mi, n’estic segur.
— Si no ho fas tu, ho faré jo. Demà aniré a parlar amb els seus pares i els ho explicaré. Segons com s’ho agafin, hi anirem els dos per aclarir aquesta situació. Tu no has considerat que també li pots agrada a la Mariona?
La senyora Ramona era decidida i no estava per brocs. El primer que va fer quan va arribar al poble es anar a veure la mare de la Mariona per plantejar-li el tema de l’enamorament del seu fill. La dona en escoltar els raonaments de la seva amiga, inconscientment i pensant que podria ser prou interessant per la seva filla que festegés amb el fill amb d’aquella gent que tenia molts diners, va formar part amb tota la bona fe del complot que li plantejaven. Intentar comprometre als dos joves i que es casessin.
Tot era una mentida. El Fidel aclaparat per la pressió dels seus pares amb l’amenaça que si no deixava aquella donota, li tancarien l’aixeta dels diners, es van confabular amb la seva puteta estimada i van acordar que el millor per a ells, és que es cases amb la Mariona,— desprès ells dos ja s’entendrien. La Rosa no deixaria anar de cap manera el pardalet que li solucionava tots els maldecaps econòmics. Fes cas de la teva mare—li va dir, i casat amb aquell angelet tan bonic que t’han triat per dona. De moment emmotllat amb el que et diuen que desprès tu i jo farem la nostre. Jo t’estimo ja ho saps, però no m’importa compartir-te amb una nena mig monja que no et fera feliç com ho faig jo.
El cas, es que entre tots van teixir una teranyina tan ben ordida que la pobre Mariona hi va caure de quatre potes. El Fidel era un home respectuós, cordial i amable; tot i que no li desagradava, se li feia estrany les presses de les dues famílies, que van posar data al seu casament en un temps relativament curt. Tres mesos. Ho havia dir a l’Ernest el més aviat possible abans que ho sabés per algú o altre. Els dos formaven part de la colla sardanista del poble i sempre solien anar aparellats. El naixement d’un bonic i fresc sentiment començava a borronar entre ells,— tots els companys ho sabien. La Mariona es trobava amb una manyaga de cabòries i no s’havia com dir-li,—però ho havia de fer!! El diumenge quan van acabar la ballada de sardanes va agafar al noi de la ma i el va dur fins un banc que hi havia sota un lledoner gegant i majestuós com altres vagades havien fet, per enraonar i posar-se al dia de les seves respectives activitats. Algun cop en fer-se fosc els seus llavis s’unien amb un petó humit, prometedor i sensual preludi d’un festeig imminent. Se’l va mirar, es va passar la ma plana pels cabells allisats fins topar amb la cua de cavall que sempre duia impecable i mirant-lo al fons dels ulls li va confessar tot el que li havia de dir. A mesura que anava desgranant la situació, el pobre xicot no podia evitar que l’envaís una tristesa com mai havia sentit. Les ungles se li clavaven en el palmell de la ma mentre s’escoltava la seva estimada, fins fer-se sang. Un cop la Mariona va acabar d’explicar-li els motius d’aquella decisió que encara no acabava d’entendre, l’Ernest, amb el pit encès de tristesa i aflicció, es va aixecar i acariciant-li la galta li va dir. —Jo t’estimo Mariona però no tinc cap dret d’entremetre’m e la teva vida. Se’n va anar pansit i amb el cap cot com si hagués rebut una martellada a l’esquena. Ella va resseguir la silueta del noi que li agradava mentre s’allunyava. Una llàgrima de tristor li lliscava per la galta. Perquè entre tots havien capgirat els seus somnis? Perquè?
L’enrenou de l’imminent boda va distreure la noia d’aquell galimaties. El Fidel hi anava un parell o tres cops per setmana a festejar, confessant-li que se l’estimava profundament i estava convençut que serien feliços en el seu matrimoni. La pobre noia no es podia imaginar que l’amor que li revelava sentir per ella era un foc d’encenalls que al cap de poc temps li produiria la desil·lusió més nefasta de la seva vida.
La senyora Ramona es va cuidar de tot. Va encarregar el dinar en un dels millors restaurants de Barcelona en que hi van assistir més de tres cents convidats. Va reservar una suite nupcial a l’hotel Ritz. Un niu d’amor per el seu fill i la seva nova jove.
Desprès del sonat convit els nuvis se’n van anar a l’hotel. El Fidel li va dir a la seva dona que anés a l’habitació que ell hi anava de seguida, car volia acomiadar-se d’uns amics italians als que no havia pogut atendre com requeria l’amistat que els unia. D’aquí mitja hora estic aquí Mariona.
Espera que esperaràs la gentil novia mirava el rellotge amb cara de pomes agres amb símptomes de preocupació i inquietud. Ja feia una hora i mitja que esperava al Felix que no apareixia. Estava asseguda en el sofà sumptuós de pell blavosa, on al davant i damunt d’una taula de cristall fi, hi ressaltava una glaçonera d’argent repujat amb figuracions de cares angelicals i brots de raïms. Una ampolla de xampany francès hi reposava coberta de gel i embolcallada amb un tovalló brodat amb fil d’or amb les inicials del gran hotel.
A menys de mig quilòmetre en la suite nupcial de l’hotel President de la Diagonal, el Felix i la Rosa l’un als braços de l’altre brindaven per una felicitat que feia molt temps els hi era propicia, mentre maquinaven l’estratègia que seguirien per resoldre favorablement el seu immediat futur.
La intromissió en la vida amorosa del seu fill només li havia d’aportar molts maldecaps a la senyora Ramona. Va condicionar l’amor que el Felix sentia per la Rosa, que tot i sent una dona de la vida, ell n’estava boix. Com s’ho faria ara per justificar tot aquell enrenou? I la Mariona? Sens esma i desbordada per aquella enganyifa que la va ferir en el més profund dels seus sentiments, es va negar rotundament a tornar al poble per no passar vergonya ni ser la riota i l’escarni de la gent. —Però això, ja és una altre història….
El que sí que em va explicar el senyor Jubany, gran gurmet i molt amic de la família, que el xef Escrivà va ser qui va confeccionar un magnífic i magistral menú de noces. Un dels plats principals va ser una llagosta mallorquina feta al forn, que va ser una delícia,—em va comentar.
Aquest plat es pot fer amb llagosta, llamàntol o amb uns bons escamarlans. Poseu el forn a la màxima temperatura. Partiu la peça per la meitat i la salpebreu. Hi poseu un bon raig d’oli d’oliva, un polsim de farina i la col·loqueu en una plàtera al forn. Segons la mida requereix més o menys temps. Una llagosta o llamàntol de mig quilo, amb deu minuts n’hi ha prou. Abans de treure’l del forn, l’arruixeu amb brandi i flamegeu. Sens perdre un minut, ràpidament a taula.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Lliurament del Premi MONTPEITÀ 2023
72 views
72 views

Lliurament del Premi MONTPEITÀ 2023

Redacció - 28 de març de 2024
Editorial 1682
795 views
795 views

Editorial 1682

Redacció - 28 de març de 2024
Juguem amb la llum
52 views
52 views

Juguem amb la llum

Escola CEIP Pla del Puig - 27 de març de 2024
CNL Montserrat – Pel que fa als connectors
314 views
314 views

CNL Montserrat – Pel que fa als connectors

CNL Montserrat - 27 de març de 2024
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com