Text: Xavier Gonzàlez-Costa –
Il.lustració: Bet Calderer
S’havia penedit tantes vegades d’haver-li dit que l’estimava… I tanmateix, quan la va tornar a trobar, no ho va poder evitar i li va dir altre cop que l’estimava.
Havien passat deu anys i vint-i-tres dies de la primera vegada. Ho tenia molt present. Ho havia recordat cada dia d’aquells tres mil sis-cents setanta-sis dies. Ell la sentia tan a prop, ella era tan propera, que se la va creure pròpia i li va dir el que li va dir. Però es va equivocar en el càlcul, de molt poc, d’un sol mil·límetre, potser. Només d’aquell mil·límetre que separa el dins del defora. Un mil·límetre que separa la propietat de la proximitat. El mil·límetre que hi ha entre l’amor i l’amistat.
Però ara, quan la va tornar a trobar, no ho va poder evitar i li va dir altre cop que l’estimava. I és que l’amor no entén de temps ni de distàncies, i per això es confon tantes vegades.
“Si t’ha agradat aquest conte de Xavier Gonzalez-Costa amb il·lustracions de Bet Calderer i en vols llegir més, ho pots fer a la secció “A la vora del foc” de NacióBerguedà”. –> i linkar aquí:
