0 Shares 202 Views

Jonas & Olivier (Dos companys de vi, molt dinàmics)

14 Juny, 2019
202 Views

M. 1465

Són sorprenents sempre, però sobretot quan els sents parlar de vins. Jo mai havia vist a dues persones que estiguessin tan d’acord i tan serioses quan van a fer degustacions junts. No es tracta de fer una foto, sinó d’un escàner sencer. La seva memòria gustativa, només és apta per a professionals superdotats com ells; veritablement prodigiós, encara que no sempre estiguin d’acord en tot el que tasten, però tot i així, encaixen molt be. El seu és memoritzar de tal manera que el tast de vins es com si es tractés d’una pràctica espontània i tan quotidiana com és fer el mandrós al matí.. . Sorprenent!
Recorden gairebé tots els tastos que han fet junts. Es diverteixen sorprenent-se mútuament amb cates cegues de vi, quan es reuneixen per menjar i mai he vist (almenys jo) equivocar-se gairebé en res; Fins i tot la major part del temps no estan satisfets només amb l’origen correcte del producte, o el productor, però no solen equivocar-se amb l’anyada.
Ho he presenciat moltes vegades i com a productor humil, em meravellaré d’aquesta gran memòria gegantina, la qual considero un gran regal amb el que la mare naturalesa els ha dotat. No sé d’un altre cas similar. Jo, un viticultor de quarta generació, ni tan sols puc apuntar o aspirar a formar part del seu cercle selectiu.
La clau, segons ells, és sempre prendre notes a mà de tot el que tasta, però també quan toca (viatgen molt pels territoris nobles del vi) degustar juntament amb el productor, en els seus dominis, entenen que és bàsic també tastar els mateixos vins després, amb amics professionals, quan ja estan de tornada al seu país. Em diuen que no han de revisar les notes massa, però si alguna vegada.
Segons Jonas, és una qüestió de concentrar-se molt en els tastos físics que fan i quan van anotant per provar que tot, absolutament tot, està a la seva memòria; Aquesta és la cosa més important. Les notes gràfiques ajuden en ocasions, però confien més en la seva memòria gustativa que en una altra cosa. Segons ells, no hi ha altra manera d’actuar, però reconeix que si hi ha algunes “trampetes” (molt subjectives) que prefereixen reservar per si mateixos, estan en el seu dret.
Jonas és d’origen suec, però és un ciutadà nord-americà, des de fa anys que viu a Virgínia, concretament a Springfield, Alexandria, i Olivier, d’origen francès i fa un munt d’anys que resideix també a la mateixa zona, però el seu simpàtic accent francès es nota en el seu parlar anglès, que ho sa amb molta desinvoltura. Aparentment, no vol deixar de ser francès. Ni tampoc simpàtic, no
Ambdós son importadors de vi; Olivier s’ha especialitzat en vins francesos i Jonas en vins ibèrics. A més, comparteixen el mateix magatzem de recepció i distribució i això ha fet que la seva amistat, no només vitivinícola, sigui encara més forta. Són un en dos o tots dos en un, en tastar els vins em refereixo. Quina enveja més saludable que tinc!
Fan moltes degustacions; la seva passió és potser excessiva, però ho entenc molt bé. És la seva professió, la comparteixen i es respecten mútuament.
Són immillorables.
La vida per a ells només té un color: el del vi, sigui el que sigui. El radiografien, l’esmicolen, i el recomponent des del principi i el deixen sense ànima. L’ànima del vi es queda amb ells.
I pel que sembla, per sempre.
Renoi, quin tipus d’ocells “pul·lulen” en aquest món vitivinícola!!! ….

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Entrevista a Joan Pinyol
4 views
4 views

Entrevista a Joan Pinyol

Redacció - 13 Desembre, 2019
La vida és bonica mentre et sents estimat
6 views
6 views

La vida és bonica mentre et sents estimat

Redacció - 12 Desembre, 2019
Setmana de la música
6 views
6 views

Setmana de la música

Redacció - 12 Desembre, 2019