Ja no és el mateix

El mes passat ens van visitar el Janot i la Camille, uns amics francesos que  solen venir el mes de setembre per passar les vacances  a Creixell. Els conec de quan vaig anar a França fa una pila d’anys i em van ajudar molt, motiu pel qual, sempre els hi he estat agraït i hem mantingut una bona amistat. Un dia que vam dinar junts, ens van comentar que havien anat a visitar les caves Codorniu. Feia més de vint anys que no hi anaven i en tenien un immillorable record. En van sortir molt decebuts.

Ara que la viticultura  està travessant uns moments engrescadors i decisius, que  estem en ple apogeu de l’enoturisme on la majoria de bodegues ofereixen experiències molt interessants i novadores sobre l’entorn del vi i el cava, els va impactar que aquell lloc que anys enrere era famós  mundialment pels seus productes, ara, aparentava una caricatura del que recordaven. A l’aparcament sempre ple a vesar d’autocars i de cotxes, de bullici i d’animació hi havia molt poc moviment. La majestuosa i modernista sala on rebien i organitzaven les visites, estava deserta; la sala d’audiovisuals on s’oferien les imatges de tot l’entramat de les caves més anomenades de Catalunya, tancada.

Als meus amics no els hi va agradar gens la visita; El recorregut de vint-i quatre euros per persona ja no inclou alguns dels espais interessants dels que es recordaven; ni el museu, ni el celler gran, ni les premses; tampoc la passejada pels els millors recons del generós i ben cuidat jardí de la finca. Van baixar a les caves per les galeries subterrànies amb el trenet turístic molt ràpidament, i van acabar amb una degustació de cava a la botiga de vendes dels productes de la marca. La visita es va salvar per la professionalitat del guia, un veterà suposadament prejubilat, protagonista de les bones èpoques de Codorniu, que es devia estimar la casa com si fos seva.

Suposo que els canvis que s’han fet a Codorniu amb l’entrada dels americans ha propiciat a aguditzar la malaltia que pateix la catedral del cava. En altres temps, Codorniu  rivalitzava amb el Museu Picasso i el Museu del Barça com a lloc més visitat de Catalunya.  Ja no és el mateix. Han canviat el simpàtic Benjamí amb que obsequiaven als visitants, amb un regust de nostàlgia del què aviat no ens en recordarem. Per fortuna, a Catalunya hi ha una pila de petites i mitjanes empreses que es dediquen seriosament a la viticultura i que elaboren productes cada cop millors i de més qualitat.

Llata de vedella al cava.

Aquesta és una peça situada al quart davanter de la vedella que per la seva textura i melositat, és ideal per fer un rostit suau i saborós com aquest.

Per quatre o sis persones, una llata d’un quilo dos cents aproximadament, oli d’oliva, una cullerada de llard, cent grams de mantega, dos porros, dues cebes tendres, una branca d’api, una pastanaga, una fulla de llorer, mig canó de canyella, un litre de brou de pollastre, una copa de brandi, mitja ampolla de cava, un bric petit de crema de llet, mig quilo de xampinyons laminats,  sal i pebre blanc.

Salpebreu la llata, la lligueu i la poseu en una cassola amb l’oli i el llard. La feu enrossir suaument i la traieu. Hi afegiu la ceba i els porros tallats, la fulla de llorer, la canyella i l’api. Ho deixeu coure lentament uns vint minuts sense que agafi gaire color. Hi poseu la llata i el cava; feu-ho reduir cinc minuts i hi aboqueu el brou. La deixeu coure a foc lent fins que estigui ben tendre; una hora i mitja aproximadament. Si feu curt de brou i afegiu aigua.

Retireu la llata i la deixeu refredar per poder-la tallar millor. Tritureu  i coleu el suc de la cocció; tasteu de sal. En la mateixa cassola neta, hi poseu la mantega i hi saltegeu els xampinyons ben nets i escorreguts. Hi poseu la copa de brandi i ho enceneu. Seguidament hi afegiu la salsa i la crema de llet. Ho deixeu bullir poc a poc mentre talleu la llata a medallons d’un centímetre. Els  poseu a la cassola i ho deixeu coure tot junt uns deu minuts. Si trobeu que la salsa no és prou espessa la podeu lligar amb una mica de farina de blat de moro mesclada amb aigua. Ha de quedar cremosa i d’un color torrat clar. Podeu acompanyar aquest saborós guisat amb unes patates bullides i unes cebetes petites si us hi agraden. Acompanyeu-ho amb un bon cava glaçat

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin