Guanyar la partida a la mort

Walter Gilbert, premi Nobel de Biologia, deia en una entrevista a la Vanguardia: “la mort encara ens està guanyant… però solament per ara” altres científics de fama mundial asseguren que en menys de 30 anys la ciència haurà guanyat la partida a la mort i els humans podrem no morir.

Ja no estan parlant de longevitat, d’allargar la vida 20, 40 o 60 anys més l’esperança de vida actual, sinó de no morir mai… de la immortalitat… Costa de creure, però si ho diuen els científics alguna cosa de cert hi deu haver.

Això però, ens ha de fer pensar en qui tindrà a l’abast aquesta possibilitat si realment s’acaba donant. En els darrers 2.000 anys la població mundial ha passat de ser 170 milions d’habitants a 7.300 milions. Des de fa molts anys la població mundial no para de créixer i la superpoblació ha esdevingut un greu problema a molts països. A la Xina ja fa dècades que van aprovar una llei per la qual els matrimonis només podien tenir un fill per intentar frenar aquest desmesurat creixement demogràfic. A l’Índia, quan a les dones embarassades els deien que tindrien una filla, moltes avortaven. A Bangladesh la població sobrepassa els 160 milions d’habitants i el seu territori, a causa del canvi climàtic, quedarà aviat envaït pel mar i desplaçarà a milions d’habitants a altres terres i països.

Paral·lelament a aquest increment de la població que es dóna en països de l’Àsia i Àfrica principalment, a Europa la població envelleix i es calcula que l’any 2.050 el 34% de la població tindrà més de 60 anys.

Per un costat la població creix i per l’altre envelleix. Si a aquesta equació hi afegim la possibilitat que la gent no mori, el resultat és catastròfic. Per tant, si acceptem que la possibilitat de no morir és real, qui en podrà gaudir?
Segur que serà un tractament extremadament car i només uns quants el tindran a l’abast, els mateixos multimilionaris que actualment dicten el present i el futur de la societat, els que mouen els fils a l’ombra i posen i treuen governs, diuen on cal començar una guerra o s’enriqueixen encara més quan esclata una crisi econòmica mundial.

Tindran aquests individus la immortalitat al seu abast i podran continuar marcant l’esdevenir de la població de tot al món? Voldran gaudir en exclusiva d’aquest benefici de la vida eterna i per tant faran el que calgui perquè els altres milions de persones visquin i morin com pollastres de granja i serveixin únicament per incrementar els seus beneficis?

Són preguntes que aviat ens haurem de fer seriosament i que fan por només de pensar-hi.

La immortalitat dels corruptes i la misèria eterna pel poble treballador…

Joan Baraldés

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin