Ginkgo biloba

Són tres quarts de vuit de matí, i com cada dia abans d’anar a treballar repasso els titulars del diari que fa una estona ens han tirat a la bústia. Encara estic pelant la segona mandarina quan se me n’hi van els ulls: “Salvem la senyora ginkgo d’Artés”. Flora Buxó Escayola. Manresa. (Regió7. Divendres 26 d’octubre de 2018)
No sé ben bé a que es refereix, però ara no tinc temps de llegir-lo i m’ho reservo per a l’hora d’esmorzar, però signant qui el signa sé que serà interessant.

Recordo les classes de biologia de la Flora Buxó al Lluís de Peguera. Sempre hi havia alguna frase, alguna paraula, alguna entonació que no deixava que baixés el nivell d’atenció, i amb ella la genètica semblava que no hagués de tenir secrets per a la humanitat, per no parlar de les pràctiques al laboratori. Sense entrar en detalls, només dir-vos que tots els alumnes sortíem d’allà sabent quin era el nostre grup sanguini, en un moment, és clar, en que la majoria de la gent encara el desconeixia.

Posteriorment he tingut el plaer d’escoltar-la en xerrades i conferències a l’Agrupació Astronòmica de Manresa, i compartir fantàstiques experiències en algun dels exòtics viatges organitzats específicament per a l’observació dels eclipsis totals de Sol.

Per això, sabia que la història del Ginkgo biloba i les seves aplicacions, seria una lectura apassionant, doncs de la suma de la vessant científica amb la reivindicativa en resulta un total interessantíssim. Si encara no ho heu fet i teniu ocasió, llegiu-lo, em donareu la raó.

Us pot semblar poc substanciós aquest tema com a nucli d’un article d’opinió, però és que descobrir enmig de la selva dels mitjans de comunicació textos com aquest, fa que torni a tenir ganes de llegir el diari, ja que últimament, i tal com està la nostra societat, el meu nivell de motivació estava baixant en picat.

Gràcies Flora.

Rosa Camprubí

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin