Per: Imma Nadal
Mentre esperava el meu torn en una consulta mèdica, abans que per culpa de la pandèmia retiressin totes les revistes, com passa ara, va caure a les meves mans un exemplar de Sapiens que desenvolupava una teoria sobre el Diluvi Universal del qual ja ens parla la Bíblia..
La Bíblia (especialment l’antic testament) és una interessant recopilació literària de llegendes sumèries, babilòniques i egípcies. Cadascú ha de ser prou lliure i madur per decidir si creu al peu de la lletra els escrits sagrats, i això ja toca l’àmbit de la fe. Històricament, i deixant les creences religioses a banda, no podem menystenir el paper de la Bíblia, una obra literària de gran valor per conèixer mites i llegendes transmeses oralment durant generacions.
Diu el llibre del Gènesis que Déu va enviar un càstig diví en forma de diluvi als homes, que s’havien allunyat en excés dels apostolats del Senyor. Abans d’exterminar tota la seva obra, Déu va encarregar a Noé construir un gran vaixell on embarcar-hi una parella de cadascuna de les espècies existents (de peixos, imaginem que no en van fer falta). Noé era l’elegit de Déu per repoblar la terra i recordar als homes que no calia irritar massa al totpoderós, sota amenaça d’un nou diluvi que acabi amb la vida al planeta.
Però aquesta història tant maca és una còpia d’una llegenda sumèria, inclosa en l’obra literària sumèria coneguda com El Poema de Gilgamesh, que té prop de 4.500 anys d’antiguitat.
.
Poema de Gilgamesh, en escriptura cuneiforme
Al Poema de Gilgamesh s’explica les històries del llegendari rei sumeri Ziusudra de Shuruppak (el Noé dels sumeris). Entre les aventures del rei sumeri apareix una faula que explica com els déus sumeris van cansar-se dels homes i els seus defectes, i van enviar un diluvi per exterminar la vida sobre la terra. Però poc temps abans dels fets catastròfics, el déu Enki (una de les principals divinitats sumèries) va avisar al rei Ziusudra per a que aquest construís una gran embarcació i salvés les principals espècies d’animals i plantes, així com la seva família.
En l’article de Sapiens, se desenvolupa una teoria interessant, que planteja la possibilitat que hi hagués una autèntica catàstrofe natural, acompanyada de terribles pluges i inundacions. Segons alguns estudis, l’actual Golf Pèrsic era terra ferma, habitada durant el Neolític. Però amb l’arribada del Holocè (estat climàtic actual de la terra, caracteritzat per altes temperatures i pujada del nivell de la mar) els pols van començar a desfer-se i el nivell del mar pujà tant com per a inundar tot l’espai que avui ocupa el golf Pèrsic. És ben curiós que moltes civilitzacions, ben allunyades, parlin d’inundacions o diluvis (sumeris, grecs, jueus, indis…). El mite del diluvi pot ser una història conservada de forma oral durant moltes generacions, adaptada a cadascuna de les diferents civilitzacions o cultures en la que es troba present.
Igualment, alguns científics coincideixen en afirmar que després d’un estudi estratigràfic de les tectites i els nuclis de gel del pol sud, que tenien proves suficients per arribar a la conclusió que, no solament l’esdeveniment Bíblic va succeir, sinó que poden datar-lo aproximadament a 9500 aC. I que va ser conseqüència d’una col·lisió d’un cometa amb la Terra, caient els fragments a l’oceà, i creant un terratrèmol d’un poder sense precedents, amb erupció de volcans, tsunamis, huracans i fortes pluges a escala mundial, seguit d’una pujada significativa de les temperatures per després un brusc refredament.
