Els rius de la vida
t’ajuden a refer els camins
i t’omplen de bagatge
el sarró de l’ànima,
bassa d’aigua clara,
font nova
que renova el teu esperit
d’ànima perduda
en un laberint;
i l’aigua raja i ho inunda
tot,
creant els seus propis
rierols,
i la vida segueix el curs del
riu,
amb el corrent que
arrossega
les inútils passions:
llibertats,
amors, somnis, silencis,
dubtes, remors, ecos,
brises
i les melangioses cançons
de la nostra vida.
Els rius de la vida
es mengen sense pietat
la força subversiva
la flor d’atzavara,
la flor de gessamí,
la mirada buida,
el mot prohibit,
la paraula amor,
la rosa roja del jardí
amb molta olor,
però plena d’arestes.
Els rius de la vida
t’ensenyen
que tots som la mateixa
gent,
éssers humans perduts
en el laberint de la vida.
Ferran Aisa
Els primers versos són molt entenedors: «els rius de la vida ajuden a refer els camins»; és a dir, l’aigua dels rius neteja i ajuda a recuperar les equivocacions que tots fem o hem fet alguna vegada. Emprenem decisions en qualsevol ordre de la vida i, de vegades, veiem que no hem encertat; és doncs, el moment de rectificar.
L’ésser humà es troba sovinT en un laberint d’opcions i no sempre som capaços d’agafar la més adequada i, aleshores el sarró de l’ànima, com diu el poema, amb una aigua nova renova l’esperit i un nou curs del riu torna a començar.
El poema agafa un to pessimista a la segona part del text. Sembla que les persones no aprenem dels nostres errors i tornem a caure amb la mateixa pedra. «els rius de la vida es mengen la paraula amor, la mirada buida, la rosa del jardí plena d’arestes…»
El final és dramàtic, vorejant la tragèdia: «tots els homes són éssers perduts en el laberint de la vida»
És fàcil veure la connexió entre el contingut del poema i les idees de certs partits polítics. Es tornen a repetir errors del passat. Alguns falsos líders pretenen reivindicar autèntics monstres històrics del segle XX. No cal dir noms. No aprenem i el pitjor és que massa gent, no persones, els hi fan cas.
Ferran Aisa (1948) és historiador, assagista i poeta.
