Crims a Sant Fruitós (Capítol XXVI)

La Torre i la noia

Vam sortir espantats de l’habitació que ens havia tocat, era molt estrany haver sentit aquell soroll i tan de prop. Al passadís ens vam trobar a altres hostes de l’hotel, tots espantats i murmurant coses que no entenia.

– Que deu haver passat? – va demanar-me la Laia

– No ho sé, però ho hem d’esbrinar. La curiositat se’m menja per dins – vaig respondre jo.

Vam baixar tots a demanar què havia passat a la recepció que estava oberta 24 hores, però no ens van saber respondre. Per la cua de l’ull vaig veure com diverses persones s’ajuntaven en un mateix lloc, al costat de la torre, que a l’hora estava molt a prop a la nostra habitació. Vaig agafar la Laia de la mà i la vaig tibar cap on eren totes aquelles persones. Quan vam arribar a l’escena era tot un escàndol, una noia estava estirada a terra, en una posició que sabia que em quedaria gravada al subconscient durant molt de temps. La Laia s’hi va apropar i li va prendre el pols. Em va mirar i va negar amb el cap.

– Truca al 112, David

La policia va trigar uns 20 minuts a arribar al castell, van acordonar tota l’escena, van fer apartar a la gent i els van enviar a dormir, nosaltres inclosos, vam repetir que érem de la policia de Sant Fruitós, però ens van respondre varies vegades que no necessitaven la nostra ajuda en el cas. Un cop dins l’habitació, ens vam ficar al llit abraçats, però vaig ser incapaç de dormir una estona seguida.

L’endemà ens van despertar trucant a la porta, era la policia de Cardona, demanant la nostra ajuda. L’oficial Garcia es va presentar i ens va guiar a l’escena del crim.

La noia ja no hi era.

– Sabem que entre les 12:00 i les 12:30 de la nit la
nostra víctima va ser empesa des de la part més alta
de la torre.

– Com sabem que va ser empesa? – va demanar la
Laia.

– El cos tenia indicis de forcejament tant als braços com a l’esquena. Tenim raons per sospitar que ha estat un assassinat. Aquesta part del castell té càmeres i hi han quedat enregistrades les imatges d’un cotxe entrant i sortint del recinte dins la franja horària de la mort. Estem identificant el cotxe i en poca estona esperem saber a qui pertany. Però de moment, aquestes són les úniques proves que tenim. Per això necessitem la vostra ajuda.

Marina Altimira

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin