“Carta a Europa”

Per: Jordi Baraldés Foto: Diari Ara

Se m’acostuma a veure com una persona molt tranquil·la. I això, és clar, no és gràcia als valors europeus, encara que els accepti plenament. De fet, si mireu els meus antecedents familiars, veureu que tinc sang anglesa, sang alemanya, sang catalana i una mica de sang italiana. Això em converteix en un bon candidat per ser un autèntic europeu. I els meus pares poden reforçar aquesta impressió perquè el pare va lluitar a la Segona Guerra Mundial contra els nazis i la família catalana de la meva mare va haver de fugir a l’exili al final de la guerra civil. Més proves, doncs, del que hauria de ser un compromís extremadament ferm amb Europa.
Però hi ha un problema. I no el tinc jo, el problema; és Europa qui el té. Perquè fa quatre anys, el Consell Europeu, la Comissió Europea i el Parlament Europeu van defraudar de manera vergonyosa i terrible milions de catalans que aspiren a una cosa perfectament legítima; l’autodeterminació. L’autodeterminació no és un caprici, està al Pacte Internacional de Drets Humans de les Nacions Unides. Així, com us podeu imaginar, el fet que les tres organitzacions de la Unió Europea hagin defraudat els catalans és per a mi, i m’atreveixo a parlar en nom de milions de persones, una renúncia absolutament repugnant als valors europeus sota la pressió del que només pot ser definit com un autèntic estat assetjador, el regne d’Espanya. De fet, Espanya assetja els catalans des de fa gairebé quatre segles.
Quan s’aturarà, tot això? Quan es despertarà Europa i es convertirà en allò que molts havíem somiat? Si us plau, recordeu que tant els anglesos com els holandesos van defraudar Catalunya a la Guerra dels Segadors del segle XVII i van acabar dividint Catalunya en dos. No oblideu que el Tractat d’Utrecht va mutilar encara més el país dels catalans i els va portar a un període de repressió despietada on fins i tot els ganivets domèstics havien d’encadenar-se a la taula de la cuina. Això es va repetir el segle XX, quan altra vegada la no-intervenció d’Anglaterra i França va permetre que els països de l’Eix, i especialment els italians, bombardegessin Barcelona d’una manera espantosa.
El que escric no és més que la petita aportació que fa un sol ciutadà europeu que, com milions altres, vol veure alliberat el seu país perquè pugui continuar fent contribucions valuoses a la pau, com Pau Casals, a l’art, com Joan Miró, i al món de la ciència i la tecnologia, com Josep Trueta. I espero que això es faci realitat més aviat que tard.
Moltes gràcies per la vostra atenció.
Palamós, 28 de febrer de 2022.”
Miquel Strubell i Trueta
Sociolingüista i un dels fundadors de l’ANC, va morir el passat dia 5 de març als 72 anys. Nascut el 1949, Miquel Strubell va ocupar diversos càrrecs tècnics de la direcció general de Política Lingüística de la Generalitat i es va especialitzar en l’estudi i la gestió de la diversitat lingüística europea. Format a Oxford en el camp de la psicologia i llicenciat per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ajudar a posar les bases de l’actual model lingüístic. A la UOC, va ser director adjunt dels estudis d’humanitats i filologia i director de la Càtedra Linguamón-UOC de Multilingüisme.
Entre els seus llibres destaquen: Llengua i població a Catalunya (1981) Estudis i propostes per a l’extensió de l’ús social de la llengua catalana (1991) que va coordinar. Per al Parlament Europeu va coordinar dos informes: un sobre les minories lingüístiques als estats que estaven negociant entrar a la Unió Europea i un altre sobre les llengües europees menys utilitzades. Poc abans de morir, va escriure Carta a Europa, on reclamava el dret de Catalunya a l’autodeterminació.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin