Com cada any a finals d’octubre hem de moure els rellotges d’acord amb les directrius europees, ara toca endarrerir-los. Ens van dir que era per aconseguir un estalvi energètic, però ja fa temps que aquesta teoria està qüestionada, hi ha qui opina que no caldria fer aquesta jugadeta a la ciutadania dos cops l’any, com es fa ara. És curiós, però que, segons la premsa, el Parlament Europeu va acordar posar fi a aquesta pràctica a la UE a partir del 2021, permetent a cada país triar si volien mantenir l’horari d’estiu o el d’hivern, però a la pràctica no es va fer per falta d’acord.
Però perquè canviem l’horari, els defensors deien i diuen que el principal objectiu era, i és, estalviar energia i aprofitar al màxim la llum solar, ara bé, un informe de 2019 de la Comissió de la Indústria, Investigació i Energia del Parlament Europeu diu que aquest teòric estalvi és marginal, possiblement es podria percebre mínimament en la il·luminació, però que és qüestionable en la calefacció, que precisament a l’hivern, és quan el seu consum augmenta. Els experts consideren que seria molt més beneficiós per la salut mantenir l’horari d’hivern, ja que s’ajusta més als ritmes de vida que tenim en el dia a dia.
Pensem una mica, estalviar energia en la il·luminació, llars, botigues, escoles, oficines, empreses … tothom té les llums enceses durant tota la jornada laboral, a més actualment si han afegit els aparells d’aire condicionat que majoritàriament s’han anat instal·lant al llarg dels anys. I quan la quitxalla surt de les escoles?, fan activitats extraescolars amb consum d’energia associat, fins i tot determinats entrenaments a l’aire lliure necessiten il·luminació potent perquè es realitzen quan el sol ja s’ha amagat. I els adults? als adults ens agrada sortir a fer un tomb, ens agrada anar a fer un veure i una tapeta, i hem assimilat que necessitem l’oci nocturn, i això vol dir continuar elevant la despesa energètica, perquè aquest “fer-se fosc més tard” allarga les hores disponibles i conseqüentment fa que augmenti el consum, tot tipus de consum i sovint desmesurat.
A més el cas d’Espanya és curiós, en el decurs de la Segona Guerra Mundial, en la que tot i que teòricament no hi estàvem involucrats directament, teníem altres problemes domèstics dintre el nostre país, es va decidir adoptar el fus de l’Europa central, es tractava de fer la pilota als nazis, i aquest desajust encara perdura avui dia.
Per tot plegat, si hi pensem una mica, possiblement arribarem a la conclusió que com sovint passa, ens estan prenent el pèl, tot i que cada vegada hi ha més gent que demana aplicar una reforma horària, crec que ens podríem situar deu anys enrere, es tracta de racionalitzar els horaris, es tracta segons els defensors, d’aplicar allò que ja fa una majoria d’europeus, per exemple ajustar els horaris educatius, és necessari que hi hagi quitxalla que entri a l’escola a les vuit del matí? (recordem que a l’estiu les vuit del matí, són realment les sis, hora solar) és necessari que hi hagi jovent que surti d’escola a les tres de la tarda per anar a dinar?, és necessari que algunes activitats extraescolars acabin a les deu de la nit?, i els horaris comercials?, i els horaris d’oci tarda/nit?…
Pensem-hi, si volem una vida sana i equilibrada, tal com diu la Societat Espanyola del Son (SES), no desequilibrem el nostre rellotge intern, que pot comportar falta de concentració, irritabilitat, baix rendiment laboral i insomni, i si senzillament ens plantegem no canviar l’hora, sinó modificar els nostres hàbits horaris?
