Cantem

Aviat farà dos anys que cada dia s’apleguen a la plaça de l’Ajuntament músics i cantants per demanar la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats.
L’objectiu és reclamar democràcia a un estat que s’autoanomena demòcrata i que sembla que ha oblidat el que vol dir ser-ho.

Unes quaranta persones ens trobem a diari, a les 9 del vespre, per cantar la versió adaptada del cant dels ocells. No sempre hi podem ser tots, uns quants crec que no fallen quasi mai, altres hi anem quan la feina o altres compromisos ens ho permeten.

Les vacances es noten i l’afluència baixa, però sempre hi ha algun músic i uns quants cantants que donen continuïtat a aquesta iniciativa que va néixer a Sant Fruitós i que es repeteix en altres pobles i ciutats de Catalunya amb diferents formats i freqüències.

Per a nosaltres anar a la plaça cada dia forma part de les nostres rutines diàries, ens agrada anar-hi tot i que, com és lògic, voldríem deixar de fer-ho perquè voldria dir que els presos són lliures i els exiliats han tornat a casa.

A mi m’agrada especialment quan veig persones noves que s’afegeixen a la trobada, persones que sovint no conec i que discretament ens fan costat, sense por ni vergonya, solidaris amb el que es reclama, que sovint no canten perquè no saben la lletra de la cançó, una lletra que al principi cantàvem llegint-la d’un paper i que ara els habituals ens sabem de memòria.

Els conductors que passen en aquella hora miren sorpresos la petita concentració diària, a vegades fan sonar la botzina, somriuen, fan cara seriosa o fan que no amb el cap.
Molts dies veiem passar el xinès de la botiga del davant de cal “Samutxin” .Ell ens mira i nosaltres riem i pensem que estaria bé que algun dia s’aturés un moment i ens fes costat. Seria allò que alguns en diuen eixamplar les bases i que tant sembla costar però que poc a poc es va aconseguint.

A vegades hi ha qui dubta que aquesta iniciativa ens porti a aconseguir res, però en el fons tots sabem que com a mínim ens ajuda a mantenir encesa aquella flama de llibertat personal que per petita que sigui pot arribar algun dia a ajudar a cremar aquesta injustícia que ens està oprimint a tots.

Animeu-vos a venir a la plaça de l’Ajuntament algun dia a les 9, veureu que és un acte senzill i alliberador que segur que no us penedireu d’haver fet, i potser us agradarà repetir.
Us hi esperem!

Joan Baraldes

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin