Bústia de la casa ardiaca

Redacció 14 de febrer de 2021

580 Views

Per: Teresa Riquelme.-

A vegades havia sentit a dir la frase ”Advocats i Procuradors, a l’infern de dos en dos” , però no en sabia l’origen. Ara crec que podria ser degut a l’explicació d’aquest escrit que copio.

Al bell mig del Barri Gòtic de Barcelona, trobem la Casa Ardiaca, originària del segle XII, construïda aprofitant una part de l’antiga muralla romana. A finals del segle XV es va reconstruir amb un estil gòtic però amb alguns tocs renaixentistes concebuda en un principi per albergar el casal dels ardiaques ( que eren els ajudants dels bisbes), amb la desamortització de la propietat privada eclesiàstica produïda al segle XIX, va passar a mans de la burgesia catalana…

Actualment és la seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona des que la propietat va passar a mans de l’Ajuntament de Barcelona l’any 1919. Amb anterioritat des de l’any 1895 havia estat la seu del col.legi d’Advocats de la ciutat, i d’aquesta època és la bústia d’estil modernista que hi ha a la porta d’entrada.

Els nous inquilins de la Casa Ardiaca van encarregar una reforma de l’edifici a l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, alhora que li van demanar que inclogués en la reforma algun element característic de l’activitat a la qual es dedicaven.

Domènech i Montaner es va decidir per fer una bústia de marbre al costat de la porta d’entrada de la seu. Una bústia rectangular amb escultures en relleu de marbre blanc que són: una heura de set fulles, cinc orenetes, l’escut del Col.legi d’Advocats i una tortuga.

Amb aquests elements, Domènech i Montaner volia simbolitzar els trets característics que té la justícia, amb aquests arguments:

“Ha de ser ràpida com ho son les orenetes en el seu vol. –Amb llargs procediments administratius burocràtics representats per l’heura. – I lenta com una tortuga.”

La idea de Domènech i Montaner no va agradar al degà del Col.legi d’Advocats, i volia que la canviessin, però després d’escoltar les explicacions que li va donar l’arquitecte, al final va acabar acceptant-la. Tanmateix, diuen que Lluís Domènech i Montaner després d’escoltar la crítica que de primer havia fet el degà del seu treball, li va dir la frase que he esmentat:

“Advocats i Procuradors, a l’infern de dos en dos.”