Text: Xavier Gonzàlez-Costa – Il.lustració: Bet Calderer –
Quan va perdre el seu marit, era molt joveneta, i quan el va tornar a trobar, ja n’havia fet seixanta.
Li havia quedat plegat entre uns llençols de cotó d’aquells tan freds a l’hivern i que donaven tanta feina perquè s’havien de planxar, que havia deixat oblidats en una calaixera vella que tenia a les golfes quan van sortir els de tergal, molt més pràctics i moderns.
Dels llençols en va fer draps per netejar els vidres i, com que ella encara era d’una època en què les coses no es llançaven, ni que ja no et fessin cap servei, va canviar les boles de naftalina i va tornar a deixar el marit endreçat dins el calaix, malgrat fins aleshores, ni després d’aquest moment, el trobés mai a faltar.
“Si t’ha agradat aquest conte de Xavier Gonzalez-Costa amb il·lustracions de Bet Calderer i en vols llegir més, ho pots fer a la secció “A la vora del foc” de NacióBerguedà”. –> i linkar aquí:
