Albada d’un dia de tardor

Comença la primera claror del dia, encara està tot mig adormit.
Gairebé tot, menys els que han de matinar per a guanyar-se les garrofes.
A aquests, el despertador els ha trencat els somnis en bocins.
Algunes flors de margarides dormen , encara están closes.
Les flors de nit no, les flors de nit s’obren per mirar la lluna,
i s’adormen quan els raigs de sol les fereix.
Temps calmós aquesta matinada de tardor.
Encara alguna rosa escadussera en el roser i pètals per terra.
Tot es prepara pel llarg hivern.
Haurem d’omplir el dipòsit de gasoil per suportar el fred!
Gastarem més llum. Algunes persones no tenen ni sostre,
però el dia va naixent…
He tingut un petit malson que la claror del sol esvairà.
I tindré un dia més, una engruna més de vida.
Una dena més en el rosari de la vida, que sempre suma,
que mai no resta, si decàs es para per algú.
Un dia també es pararà per mi. Ni fent pregàries
no podem aconseguir que el temps vagi enrere.
Cap on deu anar? No sé cap on deu anar…
Ningú no torna. De moment però, el sol brilla.
Teresa Riquelme

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin