Poema de Nadal

Un poema de Nadal que apel·la a la consciència humana

Francesc Canellas
Lectura de 2 min

La nostra vanitat prou s’afigura

- Anunci patrocinat -

que està damunt del bé i del mal,

mes no hi val ganivet ni ànima dura,

és més forta la nit de Nadal.

 

Ai, si no fos aquesta nit tan clara!

 

Seriem tros de carn i pensament

que no coneix d’on ve, ni on va,

ni on para,

pell d’home que arrossega la corrent!

 

Però Nadal ens ha pintat el rostre

amb un vermell precís i decidit

i ens dóna un sentiment de llar,

de sostre, de terra, de nissaga i d’esperit.

 

I ens dóna un punt d’humilitat

de cendra

per estimar un recó dintre l’espai,

i desperta en el cor aquell blau tendre

que hem volgut escanyar i que no mor mai.

 

Procurem ser una mica criatures

amorosint el baladreig raspós

i diguem: “Glòria a Déu en les altures”

amb aquell to que ho deien els pastors.

 

I si tot l’any la mesquinesa ens fibla,

i l’orgull de la nostra soledat,

almenys aquesta nit, fem el possible

per ser uns homes de bona voluntat!

Bon Nadal!

JOSEP MARIA DE SAGARRA

 

Hauria de ser obligatori per a tothom, llegir i reflexionar atentament cada dia al matí els quatre últims versos del Poema de Nadal de Josep M. de Sagarra

B O N E S F E S T E S

Comparteix aquest article
Deixar un comentari

Segueix-nos

En paper i/o en digital
Escull el format que més t'agradi