14-F: Un camí des de la incertesa

Redacció 12 de febrer de 2021

543 Views

Per: Eduard Pladellorens – Politòleg

Incertesa. Aquesta serà la paraula amb la que provablement seran recordades les eleccions que se celebraran aquest diumenge 14 de febrer de 2021.

Si el 2017 quan es van assolir les millors xifres pel que fa a la participació electoral a Catalunya, amb gairebé el 80% de participació, ens haguessin dit que a les properes eleccions aquesta es podria trobar entre 20 i 30 punts per sota no dubtin ens hauria semblant inversemblant. També si ens haguessin dit que la indecisió entre l’electorat rondaria valors del 30%. Tant inversemblant de fet, com que un ministre, que arribava al govern per ocupar una cartera habitualment de perfil polític baix, es converteixi en un dels ministres més mediàtics.

Parlant d’indecisió, cal aclarir que aquesta té un lògic factor vinculat a la situació de pandèmia i inseguretat general en diversos àmbits que, a la seva vegada, ha comportar una sensació d’indignació i allunyament de la població respecte les principals institucions i els seus representants.

Tanmateix, el motiu d’aquesta indecisió i aquestes claus també el trobem en el posicionament dels partits. Per una banda, l’espai independentista s’ha vist fortament fracturat. Per la banda esquerra, el principal partit (ERC) ha virat la seva estratègia per assolir la independència fiant-la al diàleg amb l’estat i la premissa d’eixamplar la base. Mateix element que ha estat el factor de divergència a la banda dreta: uns defensen la confrontació amb l’estat (Junts) i els altres una moderació centrada en la negociació (PdeCat). En aquest espai sempre hi sona una nota dissonant (CUP) que veurem les possibilitats que creixin lleugerament. En resum, allò que era una estratègia comuna s’ha dividit, com a mínim, en quatre opcions polítiques diferents. En aquest espai el vot pot ser més imprevisible de l’esperat: podem veure una barreja entre un plebiscit sobre l’estratègia de culminació del procés amb un eix més ideològic enfocat a la gestió. Veurem què en resulta.

Per l’altre banda, el secor unionista s’ha convertit en un camp de batalla on les fuites de votants fluctuen cap al centre-esquerra (PSC) i cap a l’extrema dreta (VOX). La principal fuita la veiem en els guanyadors de les eleccions del 2017 (Ciutadans) que podrien perdre més de la meitat dels seus diputats. A la vegada, el PP intentar revertir una situació que fa anys que els té en la irrellevància. Els únics que en queden al marge són ECM, que aparentment disposa d’un electorat relativament estable. Les claus que marquen el vot en aquest sector són clares: reforç del sentiment nacionalista espanyol capitalitzat per un partit que es vol erigir com a lluitador real contra l’independentisme (i contra moltes altres coses…) i per altre banda la recuperació de la moral en el sector socialista, juntament amb part del seu antic votant, un cop recuperada la presidència del govern espanyol després de quasi una dècada a l’oposició.

En resum, la indecisió i l’abstencionisme seran els convidats d’honor que poden convertir el resultat d’aquestes eleccions en una incògnita. Caldrà veure després del 14F si el resultat té més forma de “puzzle” o de trencadís.

Sorpreses a part, molt haurien de canviar els colors de les cadires del Parlament perquè les sumes de possibles majories també canviïn els colors del nou govern. Indiferentment de si Salvador Illa és el més votat, la realitat més tangible és que la presidència de la Generalitat se la disputen, en aquests moments, Pere Aragonès (ERC) i Laura Borràs (Junts). S’haurà de veure si des de Junts remunten les enquestes com ja va passar el 2017 o si, finalment aquest cop sí, ERC aconsegueix l’anhelada victòria. Qui els doni suport per tirar endavant aquest pacte ja és un capítol que haurem d’obrir el proper dilluns al matí. Tampoc descartin que, si hi ha sorpreses, ens tornem a trobar tots i totes a les urnes abans que superem aquesta pandèmia.

Per cloure, els vull fer arribar un missatge: La democràcia, encara que a vegades pugui no semblar-los oportuna, és una eina i una oportunitat que no podem deixar perdre.

DISTÀNCIA-MANS-MASCARETA i tinguin confiança que podrem votar amb seguretat si tots seguim les recomanacions.