Deixeu-me que faci unes reflexions de sobretaula sobre aquesta paraula que malauradament està de moda.
El Tribunal Suprem i els fiscals es van inventar un relat de violència per poder condemnar a la presó els polítics i líders socials jutjats en l’anomenat procés català.
Al país basc fa uns anys que els mitjans de comunicació i els partits polítics estatals deien que tot era violència d’ETA, i ara a Catalunya diuen que tot és violència dels CDR per tal de refermar un relat que justifiqui la lluita contra els nacionalistes bascos i catalans.
En les convocatòries de la ANC, Omnium, i ara també del tsunami democràtic, es fan crides constants a la no violència, però darrerament les concentracions i marxes acaben amb violència.
Les forces de seguretat de l’estat són les que, en una democràcia, tenen el monopoli de la violència i només elles la poden exercir legalment.
Exercir la violència suposa donar peu als violents a que n’exerceixin més.
Aquells que no són violents i que no estan d’acord amb les aspiracions dels independentistes, se senten violentats per les manifestacions i poden acabar optant per ser també violents per defensar els seus ideals.
Cap revolució, violenta o no, ha aconseguit superar els obstacles contra els que lluitava, sense patir ni provocar violència.
Gandhi i Martín Luther King, que van ser paradigmes de la no violència, van morir assassinats i alguns dels seus seguidors van exercir la violència com a venjança contra els que els havien matat.
La desobediència civil acaba irremeiablement amb violència, doncs aquell qui governa no acceptarà mai que algú trenqui les normes i desobeeixi.
Així doncs…
- Caldrà acceptar la violència per aconseguir els nostres objectius ?
- Caldrà més violència per guanyar la llibertat ?
- Si realment som un moviment no violent acceptarem la violència que hi haurà
- Podrem continuar sent amics d’aquells que aprovin la violència?
Hem de desistir dels nostres somnis per tal que no hi hagi violència? - Estem segurs que sense violència podrem algun dia aconseguir els nostres somnis?
- La no violència ens farà lliures?…i la violència ens en farà?
- Cremar contenidors és violència?
- I llençar pedres contra la policia o bales de goma als manifestants?
- I divulgar notícies falses que incitin a la violència és també violència?
- Fins a quin nivell de violència podrem acceptar que aquesta és assumible?
Sempre s’ha dit que la violència porta mes violència i que aquesta no ens porta res de bo.
Ens esperen dies de grans dubtes, i haurem de prendre decisions que poden marcar profundament la nostra vida i la dels que ens envolten.
Perseguir el nostre somni fins a fer-lo realitat serà llarg o dur en funció de les decisions que prenguem.
Diuen que si no fas política els altres te la fan… i fins ara els polítics no han sabut fer-la prou bé.
La història ens jutjarà i els nostres fills i nets viuran gaudint o patint el resultat de les nostres decisions
Ara ens toca a nosaltres prendre decisions i que aquestes siguin justes i encertades.
Jo em continuaré manifestant i protestant pacificament fins que siguem lliures.
Joan Baraldés
