Això del “meu” cos… sé que no puc dissociar el cap pensant del cos que em sosté, però l’un sense l’altre no són res i el viatge que vam iniciar junts aviat farà 67 anys l’hem de fer durar fins al traspàs del cos físic; l’altre, m’agradaria, que viatgés cap a uns mons, avui, inimaginables.
Aquell cos escanyolit, feble, que va veure la llum del dia (encara que no n’era conscient) la data assenyalada de l’infantament, es va anar formant fins que el cervell es va adonar de la seva inestimable companyia i junts van seguir el camí que els ha dut fins a l’hora d’escriure aquesta “OPINIÓ de SOBRETAULA”.
Diuen que l’ànima és eterna (jo ho deia en PLATÓ) i és obligada a viure en el món de les coses lligada a un cos que li fa de suport material; per tant, es fa imprescindible que aquest cos estigui en les millors condicions possibles per assegurar aquest lligam; de fet quan apareix la malaltia (el seu origen on caldria buscar-lo?) és quan s’atura l’activitat.
El cos és un món meravellós i molt complex i és el seu disfuncionament (des dels cabells fins a les puntes dels dits dels peus, el cap, el tronc i les extremitats superiors i inferiors; passant per tota l’aigua, un 60%, que és el constituent més abundant en el nostre organisme) qui ens crea el malestar.
De fet, ja fa anys que procuro que el cos m’acompanyi en les millors condicions possibles tot i que sovint no l’escolto massa i ell m’ho retreu; des de dolors a les cervicals, a la ronyonada, al dit del peu, als colzes, al cap (per la pressió arterial)… de fet és/soc molt fràgil… per “lluitar” contra tots aquests mals és imprescindible tenir “guies” de comportaments saludables tant materials com espirituals. De fet, l’alimentació (sense sal) d’aliments de temporada i de km. 0 així com la ingesta de molta aigua (millor alcalina… de més d’un pH de 7 i no pas embotellada en plàstic) ens ajudarà i molt a mantenir-nos sans; també l’exercici físic (moderat segons l’edat… tot i que un partit de pàdel de costellada encara me’l puc permetre) i el mestratge d’una amiga d’infantesa, d’adolescència, de joventut i fins avui mateix (la GISE) que cada setmana fa que el meu cos connecti amb la meva consciència, tot buscant l’equilibri i tot fent que la nostra pertinença a l’univers sigui la més amable possible.
Una conversa amb el meu cos

Gettyimages
Deixar un comentari
Deixar un comentari