0 Shares 320 Views

Una celebració diferent de Tots Sants

31 d'octubre de 2020
320 Views

Per: Àdria Mazcuñan i Claret – Alcaldessa de Sant Fruitós de Bages

Des de fa molt de temps, diferents cultures i civilitzacions han dedicat una festivitat al record als difunts; fixem-nos que Tots Sants, la “nostra” festa dels morts, és en un moment clau de l’any, moment en què la mateixa natura sembla morir, aturar-se.

Trobem orígens celtes i orígens romans per a la tradició, totes dues amb vinculació cap a la veneració als morts.

Antigament, era creença que la nit de Tots Sants les ànimes dels avantpassats tornaven a les cases on havien viscut.

Avui dia donem a Tots Sants un valor de festa tradicional amb arrels religioses, dedicada al record dels avantpassats i lligada a la festivitat del dia següent, el 2 de novembre, dia dels difunts.

Perquè actualment totes i tots tenim present la festa de Tots Sants, i, cadascú en la seva mesura, recorda les persones del seu voltant que ens han anat deixant.

I aquest any, segurament, més que mai.

Un any en què un virus injust i cruel ha deixat empremta i encara en deixa.

Un any que massa gent no s’ha pogut acomiadar dels seus de la manera que mereixien.

Aquest any, que haurem de recordar els que ens han deixat amb més recolliment que mai.

I precisament perquè la situació de pandèmia fa que no ens puguem trobar en grup al cementiri per retre’ls homenatge, sinó que ens caldrà fer-ho de forma esglaonada.

Des de l’Ajuntament aquest any, doncs, hem valorat que no podem fer l’homenatge als fills  il·lustres de Sant Fruitós que s’havia dut a terme els darrers anys, però si que volem tenir un record per tots aquells qui darrerament ens han deixat. I per això el dia de Tots Sants al cementiri hi haurà unes flors en record de totes i tots.

Lluís Espinal, periodista social, sacerdot, persona implicada en la lluita contra les desigualtats i la denúncia social, fill de Sant Fruitós, mentre vivia a Bolívia, i amb un context ben diferent de l’actual, escrivia sobre la mort el següent paràgraf:

“Què fàcil i absurd que és morir. És quelcom que no podem acceptar com una fatalitat: avui es bolca un camió, després serà una epidèmia, més enllà és un accident de treball. No volem acostumar-nos a veure morir, com quelcom normal. Volem revolucionar-nos sempre, per treballar incansablement per a que les coses així succeeixin menys, o tal vegada, no succeeixin.

La vida humana mai és subdesenvolupada, sempre val igual: la del ric i la del poble, la del savi i la de l’idiota.

Mai apreciem suficientment la vida humana.

L’home no val per el que té, sinó per lo que és; simplement perquè és una persona.”

 

Aprofitem el moment de recolliment per pensar-hi mentre recordem els qui ens han deixat.

 

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Copa Bages
29 views
29 views

Copa Bages

Redacció - 24 de setembre de 2021
Horaris ASFE SFB
740 views
740 views

Horaris ASFE SFB

Redacció - 24 de setembre de 2021
Editorial 1563.
82 views
82 views

Editorial 1563.

Redacció - 24 de setembre de 2021
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com