Un parell de receptes interessants

Redacció 21 de novembre de 2019

649 Views

Encetat el Novembre, ja podem començar a rumiar que posarem a la nostre taula per les festes que s’acosten. Es bo pensar-s’ho abans i no anar amb corredisses habituals dels darrers dies. Tots coneixem el que ens agrada i el més aconsellable es no variar massa les nostres tradicions gastronòmiques d’aquestes diades tan especials. Tot i això, sempre hi podem introduir alguns canvis, vull dir que no ens hem pas de negar al plaer que ens proporciona el refinament d’alguna recepta culinària ben elaborada i renovadora. En qualsevol de les receptes tradicionals que ens agraden, sempre s’hi pot substituir algun ingredient o afegir-n’hi un de nou. Abans, les dones havien d’aprendre a cuinar amb el que tenien a ma i ho feien de meravella. Ara, han irromput nous productes en el mercat, alguns dels quals si ens ve de gust podem utilitzar, encara que sigui per provar,— anant en compte de no alterar massa el sabor aquell plat que ja ens agradava. Educar el paladar no és una cosa de quatre dies i el goig que proporciona aquest acte, va més enllà de la pura ingestió d’alimentar-se.
Tendim a ser poc exigents sovint a l’hora de fer el menjar. A tots ens agrada la bona cuina però, sembla ser que no tenim mai el temps suficient per ocupar-nos de buscar els bons productes i menys per cuinar-los. L’exigència de menjar com Déu mana, ha de començar en nosaltres i per nosaltres. Els petits ens ho agrairan. Som-hi dons!!!
Escaldufada de marisc
Aquesta manera de cuinar el marisc és ben practica i us puc assegurar que val la pena de tenir present aquesta opció. Depenent del compromís pots gastar més o menys en la compra del producte —això va al gust de cadascun. Jo ho faig més o menys així. Per sis comensals: un quilo i mig de musclos, mig de cloïsses, mig d’escopinyes, un parell de paquets de navalles del Delta, tres cents grams de gamba i tres cents d’escamarlans. Quatre grans d’all, julivert, mig pebrot vermell, un got de vi blanc, deu ametlles, sal, pebre i un bon raig d’oli d’oliva.
Netegeu els musclos. Poseu les cloïsses, navalles i escopinyes mitja hora en aigua i sal. Escorreu. En el pot del turmix i fiqueu l’all, pebrot, julivert, ametlles i vi blanc,— tritureu. Poseu una cassola sobrera al foc amb un bon raig d’oli. Quan estigui calent i hi aboqueu la picada, la sal i pebre. En començar a bullir i poseu els musclos, i una cullerada sopera rasa, de farina. Remeneu i ja hi poseu tot el marisc. Doneu uns toms, poseu les gambes i escamarlans al damunt i tapeu la cassola. Just que s’obrin les closques,—retireu del foc.

Rap al forn a l’all cremat amb una vinagreta d’alls i romaní
Per sis persones: un rap de quilo i mig, tres patates, dues cebes tendres, sis grans d’all, tres tomàquets vermells, un bon raig de vinagre de vi, oli d’oliva, sal i pebre.
Talleu el rap i el salpebreu. Peleu i talleu les patates ben fines i les poseu en una plàtera junt amb la ceba també tallada prima amb un raig d’oli. Poseu el forn a 180 graus, i un pic calent hi introduïu la platera tapada amb parer d’alumini. Deixeu uns vint minuts.
Poseu abundant oli en un caço i hi feu confitar els alls laminats poc a poc fins que restin daurats. Aparteu del foc i als cinc minuts hi poseu el romaní esfullat i el vinagre.
Escaldeu els tomàquets, els peleu, en traieu les llavors i els talleu a daus ben petits, Poseu-hi sal i pebre. En una paella hi feu enrossir dos grans d’all i quan ho estiguin hi poseu el tomàquet un parell de minuts; reserveu.
Daureu els talls de rap amb poc oli en una paella lleugerament enfarinat i els poseu damunt les patates junt amb els daus de tomàquet. Deixeu coure set minuts. Traieu del forn i tireu la salsa vinagreta pel damunt, abans de servir.
Per gaudir correctament del que mengem, cal tenir l’exigència suficient per fer-nos créixer com petits artistes de la cuina, i crec es un punt que hauria de ser un paradigma habitual en totes les llars. Donem-li la importància que es mereix el fet de vetllar pel compromís d’aconseguir la qualitat optima de la nostre alimentació.