Un nou pla

A la vida hi sol haver diversos moments determinants per a la majoria de nosaltres. Arribats a aquest punt, crec que és important i necessari intentar configurar un pla valent i engrescador per encarar el nostre futur. Un dels esdeveniments més vitals sol ser quan ens arriba l’hora de la jubilació, ja que ens pot afectar d’una manera notable i ens fa percebre que el nou ritme de vida que se’ns acosta ens pot neguitejar més del que pensàvem. Val la pena preparar-nos per afrontar aquesta nova etapa amb il·lusió i esperança maldant per enllestir el pla més adient per a cadascun de nosaltres.
Quan ens arriba el retir, es pateix una alteració important en les nostres rutines diàries que se solen veure trasbalsades per un canvi d’identitat, en deixar de banda el rol professional que hem tingut al llarg de la vida laboral. De cop i volta ens trobem que ens hem d’adaptar a uns altres hàbits que potser també formaven part de nosaltres, però que quedaven en un segon pla. A alguns, aquests canvis sobtats els hi poden provocar diverses sensacions negatives, com l’ansietat, la monotonia, la pèrdua de personalitat, un remarcat avorriment…
És important elaborar un bon projecte per encarrilar aquesta obligada transició de la vida i gaudir-la d’una manera vital, intensa i saludable; una nova etapa a la que hi estem tots convidats i que pot ser tant o més satisfactòria que qualsevol altre. És important nodrir-se saludablement, fer activitat física amb prudència, mantenir el contacte amb familiars i amics, participar en activitats on et sentis realitzat i doni sentit a nous estímuls, destinar tot el temps que necessitis per a tu mateix, per a les teves coses, pel que t’agrada i et motiva, fer tot allò que havies pensat que faries quan et jubilessis, ajudar als fills, estimar i cuidar els nets, però, sense exagerar; tu necessites llibertat, ja m’entens. Creu-me; viu el millor que puguis aquest preciós regal que et dona la vida i treu-li tot el profit que en siguis capaç…
Segurament que per trobar la fórmula magistral que necessites, hauràs de passar per un procés d’adaptació. Fes-ho amb mentalitat positiva i una actitud animosa, ja que aquest gest, pot ser el motor principal que t’ha d’ajudar a prendre les regnes d’aquesta nova etapa, en la que molts, no saben ben bé què fer. No permetis que el corc porfidiós dels anys, minvi la teva empenta per reprendre amb entusiasme i delit, el joc que estàs a punt d’encetar.

Arròs casolà de sèpia i verduretes
De molt antiga tradició a Catalunya i conreat en llocs específics com ho són el Delta de l’Ebre i Pals, els plats d’arròs són una menja habitual i preuada gairebé en tota la geografia del país. Bé prou ho sap això el poble de Sant Fruitós!! Jo en faig un cop a la setmana i enlloc el trobo tan bo com el de casa. Avui n’he fet per a dinar; senzill, ràpid, i econòmic.
Per a quatre persones:
400 g d’arròs, dues sèpies de platja mitjanes i tallades a trossos no gaire grans, potes incloses, una ceba vermella, dos grans d’all, un pebrot verd petit, julivert, un manat d’espàrrecs de marge (que després de la pluja n’hi ha forces), 100 g de pèsols, un grapat de mongeta tendre tallada a bocins petits, tres carxofes, dos tomàquets madurs ratllats, sal, pebre negre, oli d’oliva i la salsa marró d’una sèpia.
Poseu una paella o cassola al foc amb un bon raig d’oli d’oliva; quan estigui calent hi poseu la sèpia, la ceba, el pebrot i l’all per sofregir-ho tot finament picolat amb el foc suau. Quan el sofregit agafi color daurat hi poseu el tomàquet i el julivert picat.
Tingueu aigua calenta feta amb una pastilla de brou de peix. Poseu-ne un parell de cullerots al sofregit. Cinc minuts més de cocció i ja hi podeu posar les verdures i la salsa de la sèpia; deixeu-lo coure a poc a poc tot plegat sis o set minuts; poseu-hi l’arròs i li doneu uns tombs. Aboqueu-hi l’aigua corresponent i deixeu-ho bullir uns quinze minuts. Si veieu que hi falta més aigua…
És millor deixar-ho reposar deu minuts abans de menjar.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin