Té 16 anys i remou consciències

Un dia d’aquests anava amb el bus de Manresa i davant meu i tenia dues iaies que, per sorpresa meva, parlaven de la jove sueca Greta Thunberg, que s’ha convertit en una activista amb ressò internacional amb només 16 anys. Està de moda, però no m’imaginava que fos el centre de la xerrada entre les dues àvies. L’error és meu per creure que un tema com aquest no interessa a les iaies.

«Va venir des d’Amèrica a Europa en catamarà perquè no gasta i no contamina», deia una. L’altre li va contestar que tot plegat li semblava «ridícul». No sé si es referia al viatge amb catamarà o bé tot el tema de la crisi climàtica en general. Aquesta última, la que s’ho mira amb més recel, va continuar dient que si la nena, així es referia a Thunberg, no hauria d’estar estudiant en lloc d’anar donant voltes al món per denunciar que ens estem carregant el planeta. L’altra li va contestar que algú o altre bé ho ha de fer, i que si amb ella li fan cas que ja li està bé. La iaia escèptica va acabar de reblar el clau: i d’on treuen els diners els pares de la nena per fer tot el que fan. La segona iaia no li va saber contestar. «Doncs no ho sé, però alguna cosa faran, no?», va dir. I aquí es va acabar perquè vaig arribar a la meva parada.

Jo tampoc no sé què fa que una nena de 16 anys s’hagi convertit en una líder que remou consciències sobre el medi ambient. Només sé que si no tingués 16 anys és molt possible que ningú no se l’escoltés. També crec, o més ben dit, sóc de l’opinió que ens estem carregant el planeta. Que conscient o inconscientment és culpa de tots i que la solució també passa per tots. Que serà una solució que requerirà canvis de costum, d’estils de vida, de formes de fer i, possiblement, fer alguns passos enrere. Però serà això o el no res. De moment hi ha accions individuals que moltes famílies no es poden permetre com per exemple comprar un cotxe que no contamini. Caríssim. O sigui que, en certa manera, lluitar contra el canvi climàtic és, d’entrada, de rics. Ja no parlo de governs. Ho dono per perdut.

Un afegitó final. A l’ultim escrit em vaig referir a la necessitat que Sant Fruitós tingui un nou CAP. El que hi ha és petit, obsolet i no aporta la qualitat que es mereixen els ciutadans i els professionals. L’alcalde Joan Carles Batanés va respondre a Montpeità com està el tema. Gràcies.

Jordi Morros

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin