“Sis dies corrents” petita joia sense pretensions

Ves per on, el mateix dia en què es feia la cerimònia de lliurament dels Oscars, un acte inacabable carregat de glamur, a Sant Fruitós al Casal Cultural com cada últim diumenge de més dintre el Cicle Gaudí (malauradament amb només mitja entrada), es projectava la pel·lícula “Sis dies corrents” que vindria a ser l’altra cara d’aquesta opulència que representen les grans produccions. Sí, perquè el film de Neus Ballús és una demostració que també es pot fer cinema amb un pressupost modest però que funciona.
“Sis dies corrents” és una història encantadora, lleugera i aguda interpretada per actors no professionals capaços de fer una ficció creïble. És un cinema social, gairebé documental, que retrata personatges perfectament reconeixibles per l’espectador i que sense aspiracions filosòfiques ens porten a certes reflexions.
Hi veiem tres generacions; el senyor gran, sempre empipat que es revela perquè el món no va en la direcció que a ell li semblaria correcte, l’operari de mitjana edat amb una certa crisi i carregat de prejudicis i finalment un jove immigrant que es troba força perdut en una societat que no és la seva, però que té voluntat d’acostar-s’hi. És aquest tercer el que a través d’una veu en off (subtitulada perquè ho fa en la seva llengua) va fent reflexions sobre el que pensa, viu i veu. Li costa entendre el nostre món, ja que el compara amb el seu, sent un cert enyor però té esperança.
La pel·lícula té moments còmics, però és un humor moderat, intel·ligent que connecta amb el públic cosa que s’agraeix. El tractament de la imatge és acurada obrint-nos a l’observació d’interiors ben diferents i exteriors urbans ben trobats.
“Sis dies corrents” és guanyadora de 5 premis Gaudí, entre ells a la millor directora la Neus Ballús i millor pel·lícula, perfecte per una tarda de diumenge.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin