0 Shares 375 Views

Sant Fruitós, juntament amb Auguri i Eulogi de Tarragona, primers sants catalans

2 de febrer de 2023
375 Views

Un famós poeta romà i cristià, 100 anys més tard, Aurelius Prudentius, de Tàrraco, va dedicar un himne als tres màrtirs tarragonins. Un vers d’aquesta composició diu: És una sort d’enorgullir-nos per aquests tres patrons, la protecció dels quals s’estén sobre tots nosaltres, pobles de les terres dels Pirineus”.

Les cendres de Sant Fruitós i diaques que es guardaven com a relíquia a Tarragona, van seguir allí durant la dominació Goda i Visigoda sense cap problema però,  van ser portades a Itàlia fugint del foc de la invasió Musulmana al s VIII,  a una muntanya de la ribera de Gènova, a un poble anomenat Portofino, on va ser venerat Sant Fruitós almenys fins el s X i està escrit que se li atribueixen molts miracles, posteriorment,  l’emperadriu Adelagia esposa de Oton III va fer aixecar allí un Monestir de l’Ordre Benedictina de Sant Benet.

Com va fer la Providència que les relíquies de Sant Fruitós anessin a parar a un poble tant petit com el nostre? Al s XII hi havia en la ciutat de Toledo un Arquebisbe (molt devot de Santa Agnès), que el seu germà era del rei Alfons VIII de Castella (molt devot de Sant Fruitós), que a la vegada era parent del Comte de Viena (imperi austrohongarès). El rei Alfons VIII envià Ambaixadors a la cort d’Àustria demanant ser retornades les relíquies a la península juntament amb les de Santa Agnès

Es diu, mai sabrem del tot si és cert, que gràcies a la  bona entesa  (entre Catalunya i Castella) entre el Comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV  —que volia que les relíquies tornessin a Tarragona— i el rei de Castella Alfons VIII,que en aquell temps ja estava prou entretingut fent la guerra a Andalusia, contra els musulmans—,  que el camí de tornada dels Ambaixadors,  se’ls perd el rastre fins al Monestir de Sant Benet, on se sap que van fer parada. Així, les relíquies dels Sants van anar d’un monestir benedictí italià a un altre monestir benedictí català, i allí van estar durant uns anys on se’ls va retre veneració.

Els vilatans dels voltants de Sant Benet, sabent de l’honor de tenir un Sant tant important a casa seva van adoptar a Sant Fruitós, com a Patró,  i li van donar el seu nom al poble. Però després de la mort de Ramon Berenguer IV i per por a que algú reclamés les relíquies de Sant Fruitós, les van guardar en una casa del terme i, posteriorment, van ser guardades en la petita església del nostre poble. Allí van restar durant uns 200 anys, aproximadament, i se li atribueixen molts miracles i s’hi feien processions que venien de tot arreu. Fins que al 1372 la ciutat de Manresa les va reclamar i les van portar a la Seu de Manresa, però les versions i raons i dret a replica dels santfruitosencs no varen ser mai escoltats.

Imma Nadal

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Agredolç homenatge
188 views
188 views

Agredolç homenatge

Rosa Carrera March - 22 d'abril de 2024
La descoberta de l’art a educació infantil
60 views
60 views

La descoberta de l’art a educació infantil

Escola Monsenyor Gibert - 22 d'abril de 2024
La Biblioteca us recomana:
47 views
47 views

La Biblioteca us recomana:

Biblioteca de Sant Fruitós de Bages - 22 d'abril de 2024
Editorial 1685
1080 views
1080 views

Editorial 1685

Redacció - 22 d'abril de 2024
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com