Es deia que Sant Fruitós va ser el primer bisbe a Tàrraco però, per unes de les darreres paraules recollides en el seu martiri “Ja no quedareu més sense Pastor, ni ara ni després, perquè això que veieu és cosa transitòria de una hora”, ens està dient que el cristianisme a Tàrraco ja estava arrelat de feia anys. Es diu que Sant Pau ja va passar per aquesta ciutat mediterrània després de la mort de Jesús, per la qual cosa, hem de suposar que molt possiblement el nostre Patró no va ser el primer màrtir català però si el primer que en tinguem constància escrita i per cert, molt ben documentada.
El 16 de gener de l’any 259 va ser detingut per sis soldats, els seus noms eren Eureli, Festucio, Elio, Polento Donato i Màximo, i dut en una presó, durant 1 setmana, fins el divendres 21 de gener a les 10 del mati va ser interrogat per el consol Emilià.
la sentència fou a morir cremat a l’estaca, juntament amb els diaques Eulogi i Auguri. L’interrogatori, es llegeix el dia de la seva Festa, el 21 de gener, en la missa de Festa Major a la parròquia de Sant Fruitós, cada any; per si algú està interessat en escoltar-lo. I també es canten el Goigs en honor seu.
Mentre cremava, es va posar a ploure i, el foc va consumir primerament el cordill on estava lligat, deixant-lo lliure de mans, i mentre encara podia parlar, consolava als seus diaques i a les persones que l’acompanyaven i patien per ell. Llavors, els romans, van haver de tornar a encendre el foc per acabar-los de cremar. (extret de les Actes del Martiri que encara es conserven).
Recordem que és per això que a Sant Fruitós se l’invoca per demanar la pluja, tan necessària en el nostre temps.
(continuarà)
