Sant Fruitós en la memòria

Jordi Morros
Lectura de 3 min

A la caseta del Bosquet va començar tot. Vull dir que el meu primer contacte amb el món dels mitjans de comunicació va començar aquí, a Ràdio Sant Fruitós. Va ser fa anys i panys, quan en plena adolescència una colla d’amics ens vam animar a fer un programa de ràdio. Ens ho passàvem bé. Llavors no em vaig imaginar que acabaria treballant en això, en l’àmbit de la comunicació. He passat per la ràdio, per la tele (local), pel paper escrit i ara també el món de la web. I com deia, tot va començar a la caseta del Bosquet, d’on continuen sortint senyals de ràdio, ara les d’Ona Bages.
M’hi va fer pensar una notícia que es va publicar fa poc temps i que diu que l’Ajuntament ha encarregat un projecte per reformar la caseta, posar-la al dia i dignificar el que encara és la seu de l’emissora municipal. Com podeu veure, em van venir molts records.
Però no han sigut els únics, de records, que m’han vingut al cap els darrers dies per temes de Sant Fruitós. També vaig pensar en la infinitat de vegades que amb la colla anàvem al Puig a jugar, turó presidit per l’ermita de Sant Valentí. De petit ni sabia que era una ermita -com diu el diari Regió7- ni que es deia Sant Valentí. Tampoc que fos del segle XIII. Per nosaltres era, senzillament, l’església del Puig. Sempre l’he vist en runes. Ara l’Ajuntament l’ha comprada.
Finalment, he tingut una nova onada de records quan fa uns dies vaig llegir que l’Ajuntament rehabilitarà l’edifici de La Cooperativa. La veritat és que no sabia que estava malament ni recordava que encara existeix la Cooperativa La Agrícola, que n’és la propietària. En aquest cas la memòria em va portar al cinema, que projectava dues pel·lícules -igual que al Casino. Sí, sí, llavors a Sant Fruitós hi havia dos cinemes- o que s’utilitzava com a escenari per representar obres de teatre. Del grup TEI Montpeità dirigit per l’Enric Rafart i del qual en vaig formar part. Orgullosament. Escales amunt hi havia el cafè, que vaig freqüentar poques vegades, la veritat. Si l’equipament es pot recuperar per a usos socials serà la pera.
En definitiva. Tot de petites notícies que entrellaçades formen part de la història de molta gent del poble. Està bé que l’embolcall d’aquestes memòries de tants santfruitosencs -en aquest cas la caseta, l’església del Puig i la Cooperativa- es vulgui conservar.
Per cert. Aprofito que és el meu primer text d’opinió d’aquest 2025 per desitjar-vos un bon any.

- Anunci patrocinat -
Comparteix aquest article
Deixar un comentari

Segueix-nos

En paper i/o en digital
Escull el format que més t'agradi