0 Shares 210 Views

Riure per viure

1 de maig de 2023
210 Views

Com dèiem setmanes enrere, tot va començar amb la Cultura, amb majúscula això si, perquè Cultura es el que fa la Mireia, es el que fa l’Esteve i no oblidem que també es el que fa també l’Armand. A les hores, pel següent capítol no podíem abandonar-la, no, no ho podíem fer, i per això aquesta sèrie de programes de converses va continuar amb una nova representació cultural, el teatre. El repte era interessant, volíem parlar seriosament amb uns pallassos, es possible fer-ho? … si, per aquest motiu vam encetar una conversa conduïda per en Marcel Gros, clown, bufó i showman amb Atilà Puig i Jordi Girabal de Teatre Mòbil sobre les seves vivències i inicis, els beneficis del riure i el seu punt de vista de la societat, de la gent gran i dels mes petits.

Ells ens deien que el riure ens fa ser mes humans i que realment a ells, el que els emociona es emocionar al públic. El que fa riure a la gent, al públic, en ocasions es un misteri. En definitiva, que si el públic ha de plorar, que plori de riure,

En aquesta gravació també ens va acompanyar en Toni Fontcuberta de RisoFonku, un santfruitosenc que cuida l’esperit i la ment de la gent amb tallers de riure, tallers en els que tots plegats ens podem deixar anar i fer un munt d’esclats de riure, en el fons si s’escapa alguna llàgrima, que sigui per riure molt.

També teníem la presencia d’en Jordi Julia, component del Col·lectiu de Recerca Històrica, que son part dels responsables de que el Museu de Sant Fruitós estigui viu i obri setmana rere setmana pels que vulguin conèixer la nostra historia. En Jordi va començar en el grup Rialles fa una pila d’anys, i ara col·labora en la gestió de Xarxa a Sant Fruitós, per tal de que la quitxalla pugui gaudir dels espectacles programats, Ens comenta que actualment l’edat de la quitxalla que va als espectacles ha baixat, en comparació amb anys erera, i que els imputs actuals que te la canalla no afavoreixen l’accés a determinats espectacles, quan creixen ja no van a veure als pallassos, tampoc al teatre. Aquesta colla d’amics, coincideixen en pensar que potser la canalla entre tots els fem grans massa aviat, salten de ser infants a consumir productes d’adults, diguem pantalles, diguem altres activitats d’oci.

Com a comiat de la conversa, la frase que ens deien en Marcel, l’Atilà i en Jordi: en definitiva el que som de debò, som tres tristos tigres.

No us perdeu res del que van dir, cal posar en valor les reflexions dels pallassos, reflexions serioses envoltades de somriures, com sempre al canal de YouTube que trobareu a l’enllaç mitjançant aquest QR.

Josep Sanfeliu

 

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Nota del Consell parroquial: Diumenge 25 de febrer II de Quaresma  —B—
359 views
359 views

Nota del Consell parroquial: Diumenge 25 de febrer II de Quaresma —B—

Consell de la Paròquia de Sant Fruitós de Bages - 23 de febrer de 2024
Horaris del cap de setmana ASFE
285 views
285 views

Horaris del cap de setmana ASFE

Redacció - 23 de febrer de 2024
Editorial 1677
332 views
332 views

Editorial 1677

Redacció - 23 de febrer de 2024
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com