Retrobar-se

Redacció 26 de febrer de 2018

809 Views

Al llarg de les nostres vides i depèn dels nostres gustos, estudis, aficions, preparació, desitjos, treball… hem compartit moments amb una munió de persones amb les quines hem seguit mantenint llaços d’amistat o ens n’ha separat el temps i l’espai… o els malentesos. És evident que tothom ens ha deixat la seva empremta i nosaltres els hem deixat la nostra però quan tenim la possibilitat o la voluntat de retrobar-nos, (fet bastant difícil o improbable!!!!) i sempre que es pugui (malauradament hi ha gent que ja no és en aquest món), els records dels moments viscuts es fan palesos i apareixen aquells que més ens van unir… aquella anècdota, aquella escena, aquell somriure, aquell viatge… els tornem a rememorar.

M’he promès recuperar aquells companys, aquelles velles amistats, que en un moment de la vida em van fer costat, que em van ajudar a crèixer com a persona… i que ara fa temps que no en sé res… Vull saber com de generosa els ha sigut la vida, com es troben física i anímicament, vull recordar el seu somriure i vull veure com encara persisteix en la seva cara… També reconec que després de tants anys i sense haver fet, ni els uns ni els altres, cap pas per apropar-nos potser ara tampoc no és el moment però és que potser tampoc no ho serà mai i sempre hi ha d’haver algú que faci el primer pas… i sempre costa!!!!! I si a l’altre costat no hi trobo ningú? Aquest risc també el puc i l’hauré d’assumir.

Vivim contra rellotge sense temps per a res ni per a ningú; ni per nosaltres i nosaltres som el fruit de tot un seguit d’experiències viscudes tots i cadascun dels dies de les nostres existències, de les nostres vides.
He parlat de companys, de velles amistats… i de la familia, no n’he dit res… ella sempre s’ha mantingut fidel, propera, càlida… tant la pròpia com la “política” que en definitiva també és la mateixa.

Per retrobar-nos amb la familia i amb els amics sempre hem de tenir acotats tres paràmetres: el dia, el lloc i l’hora… i és evident que algú ha de fer el primer pas i també cal pensar que no a tothom li anirà prou bé i que algú tindrà molts melics per lligar malgrat la preparació de la trobada amb prou de temps per moure dates… ja ho sabem que si esperem que vagi bé a tothom mai no ens retrobarem i el que ens pot consolar (sobretot als qui no hi seran) és que hi han més dies que llonganisses pensant ja en la propera trobada!!!!!!!

Francesc Gannau