Retrobar-se

Al llarg de les nostres vides i depèn dels nostres gustos, estudis, aficions, preparació, desitjos, treball… hem compartit moments amb una munió de persones amb les quines hem seguit mantenint llaços d’amistat o ens n’ha separat el temps i l’espai… o els malentesos. És evident que tothom ens ha deixat la seva empremta i nosaltres els hem deixat la nostra però quan tenim la possibilitat o la voluntat de retrobar-nos, (fet bastant difícil o improbable!!!!) i sempre que es pugui (malauradament hi ha gent que ja no és en aquest món), els records dels moments viscuts es fan palesos i apareixen aquells que més ens van unir… aquella anècdota, aquella escena, aquell somriure, aquell viatge… els tornem a rememorar.

M’he promès recuperar aquells companys, aquelles velles amistats, que en un moment de la vida em van fer costat, que em van ajudar a crèixer com a persona… i que ara fa temps que no en sé res… Vull saber com de generosa els ha sigut la vida, com es troben física i anímicament, vull recordar el seu somriure i vull veure com encara persisteix en la seva cara… També reconec que després de tants anys i sense haver fet, ni els uns ni els altres, cap pas per apropar-nos potser ara tampoc no és el moment però és que potser tampoc no ho serà mai i sempre hi ha d’haver algú que faci el primer pas… i sempre costa!!!!! I si a l’altre costat no hi trobo ningú? Aquest risc també el puc i l’hauré d’assumir.

Vivim contra rellotge sense temps per a res ni per a ningú; ni per nosaltres i nosaltres som el fruit de tot un seguit d’experiències viscudes tots i cadascun dels dies de les nostres existències, de les nostres vides.
He parlat de companys, de velles amistats… i de la familia, no n’he dit res… ella sempre s’ha mantingut fidel, propera, càlida… tant la pròpia com la “política” que en definitiva també és la mateixa.

Per retrobar-nos amb la familia i amb els amics sempre hem de tenir acotats tres paràmetres: el dia, el lloc i l’hora… i és evident que algú ha de fer el primer pas i també cal pensar que no a tothom li anirà prou bé i que algú tindrà molts melics per lligar malgrat la preparació de la trobada amb prou de temps per moure dates… ja ho sabem que si esperem que vagi bé a tothom mai no ens retrobarem i el que ens pot consolar (sobretot als qui no hi seran) és que hi han més dies que llonganisses pensant ja en la propera trobada!!!!!!!

Francesc Gannau

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin