Resum del 2021 a Catalunya

Redacció 13 de gener de 2022

312 Views

Per Francesc Mauri | TV3 / AMIC – AMIC Foto:DURU Anthony

El 2021 es va ser el 13è més càlid de la sèrie 1950-2021, amb una anomalia d’entre +1,3 °C i +1,4 °C respecte a la mitjana 1961-1990. A l’Observatori de l’Ebre la temperatura mitjana de 18,3 °C és el 6è valor més alt registrat del 1905 ençà. A l’Observatori Fabra, amb 16,5 °C, és el 3r més alt de la seva sèrie que s’inicia l’any 1914. La precipitació ha estat en general escassa aquest 2021. Els registres anuals han quedat per sota dels 400 mm a bona part de l’Alt Empordà i també a una àmplia franja de territori disposada d’oest a est, que recull bona part de Ponent, Catalunya Central, prelitoral i litoral Central, així com l’extrem sud de la Plana de Vic. Els valors absoluts de precipitació suposen menys del 90% respecte del valor climàtic de referència gairebé a tot el territori, però també amb alguna excepció, ja que cal considerar que l’any ha estat normal o fins i tot plujós a punts del Pirineu, Prepirineu i terç sud. La mancança d’aigua precipitada és notable i inferior al 70% respecte de la mitjana en algunes zones del Pirineu, Prepirineu, depressió Central i Prelitoral o litoral Central i del nord-est. El dèficit més gran, al voltant del 50% respecte de la mitjana climàtica, és a bona part de l’Alt Empordà, i també a petites zones del Vallès, Barcelonès, Baix Llobregat, Osona, Moianès, Montseny, Selva, Bages i Maresme.

2021 resulta ser l’any més sec d’ençà que es tenen registres en algunes de les sèries més llargues. A Caldes de Montbui, amb 336,4 mm, es registra l’any més sec dels darrers 72 que té la sèrie pluviomètrica, i a l’Observatori Fabra de Barcelona, on només s’hi han recollit 327 mm, és el més sec dels darrers 108 anys. Si agafem la sèrie completa de Barcelona (diversos observatoris) entre 1787 i 2021, aquest any 2021 ha estat el més sec des de 1835! A 9 de les 21 sèries analitzades que ja disposen de més de 70 anys d’història, 2021 es posiciona entre els 3 més secs: Figueres – Cabanes (Alt Empordà), Moià (Moianès), Igualada – Òdena (Anoia), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Vic (Osona), Artés (Bages) i Aeroport de Barcelona (Baix Llobregat).

Finalment, destacar una fredorada intensa la primera quinzena de gener o la nevada inusualment extensa i abundant a molts sectors de les comarques de Ponent i del sud del país. Una onada de calor, entre l’11 i el 15 d’agost. Una de les més intenses en dècades, amb màximes de 40 a 43 °C a moltes comarques de l’interior i en valls del Prepirineu. El 17 de juny un tornado a La Llacuna i Sta. Maria de Miralles (Anoia). Un aiguat excepcional, l’1 de setembre, a Alcanar, amb més de 250 mm de pluja i intensitat màxima de 77,7 mm en 30 min. Tornados els dies 23 i 24 de novembre a les comarques del Montsià, el Baix Ebre, el Tarragonès, el Garraf i el Baix Llobregat. Un Temporal, el 23 de novembre, que va deixar fins a 200 mm de pluja a les Terres de l’Ebre i 50 cm de neu al Pirineu. Entre el 27 i el 31 de desembre la temperatura va ser alta per un anticicló excepcionalment càlid que va afectar Catalunya pels volts de Cap d’Any. La temperatura va ser molt superior a la normal per l’època a muntanya, amb màximes de 20 °C prop dels 1.500 m d’altitud, i la inversió tèrmica va ser extrema, amb glaçades a les fondalades i valors més de 15 °C superiors als relleus propers. Cada cop, els extrems, tendeixen a augmentar.