Restriccions i creativitat

Redacció 24 de desembre de 2020

427 Views

Per: Laia Fàbregas.-

La disparition és una novel·la del 1969 de Georges Perec que té una peculiaritat especial: en les seves 320 pàgines no hi ha ni una sola paraula que contingui la lletra e. Adrià Pujol la va traduir magistralment al català evitant qualsevol paraula amb la lletra a, perquè és la més usada en la nostra llengua, i li va posar per títol ‘El segrest’.

Cada escriptor té els seus trucs per trobar històries interessants i l’estratègia de Perec té a veure amb les limitacions, amb la necessitat de seguir normes o regles. Regles que limitin les possibilitats, regles estranyes i a vegades incomprensibles o absurdes. Escriure, per exemple, un llibre sense fer servir la lletra e, o també, tot al contrari, fent servir només la lletra e (Les revenentes, 1972). Amb aquestes restriccions, l’escriptor lluita per treure el màxim profit creatiu a una situació imposada. Tant si se la imposa un mateix com si és imposada de fora, qualsevol limitació aguditza les nostres possibilitats creatives. I això és el que ens està passant ara amb la pandèmia. Vivim un moment ple de limitacions que fan activar les ments creatives arreu. I d’aquestes ments creatives en surten idees originals: resulta que la clausura de bars i restaurants ha deixat un munt de litres de cervesa sense consumir. Tots els litres que abans ens servien a les barres, acompanyant tapes o dinars, o en fires i festes, han quedat aturats als magatzems dels bars o a les mateixes destil·leries. Així que, al Japó, han treballat de valent dintre de les limitacions i han trobat una solució creativa per no haver de llençar la cervesa que els sobra. Tota la que ja no vendran l’han recol·lectat petites destil·leries per convertir-la en ginebra, un producte sense data de caducitat.

A Austràlia, per altra banda, Qantas Airways ha inventat una manera de vendre bitllets d’avió ara que les fronteres son més difícils de travessar. Les ments creatives van idear un vol de set hores per sobre alguns dels llocs més emblemàtics del país i els bitllets es van esgotar en només 10 minuts.

Potser no totes aquestes idees tenen el mateix valor, totes dues busquen la supervivència empresarial, però la primera es basa en reciclar i la segona simplement en vendre. Obviant aquestes valoracions, podem seguir dient que les limitacions esperonen la creativitat. D’aquí uns anys mirarem enrere i veurem quantes idees sostenibles ens va deixar aquesta pandèmia. Entretant, seguirem buscant solucions creatives a les restriccions, sigui per salvar el negoci, sigui per escapar-nos en cap de setmana per anar a comprar alguna cosa que no podem trobar al nostre municipi. Resulta que mentre inventem maneres de salvar les restriccions, potser, d’alguna manera, ocupem les neurones mirant endavant i oblidem per una estona que fa mesos que vam perdre una normalitat.