Res no és mesquí

Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s’ullprèn
i té delit del bany:
que s’emmiralla el llit de tota cosa feta.
Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l’onada del mar sempre riu,
Primavera d’hivern – Primavera d’istiu.
I tot és Primavera.
i tota fulla verda eternament.
Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l’heu demanada.
I si l’heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.
Res no és mesquí
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui demà i ahir
s’esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

JOAN SALVAT PAPASSEIT
L’irriador del port i les gavines, 1921

Cant a l’alegria de viure, cant a la joventut, cant a la primavera, en resum, cant a la VIDA. Això ho diu un jove poeta que no ha arribat als trenta anys, malalt de tuberculosi i que morirà inevitablement tres més tard.
“Res no és mesquí” és com un emblema que resumeix l’estat optimista de l’autor en les quatre estrofes del poema.
A les dues primeres es relaciona el tema central amb la natura. El cicle de la vida. Primer a partir d’un sol dia: “el sol surt i s’ullprèn, la rosada és clara, no és fosca la ventura de la nit”…
Després el mateix concepte passa a tot l’any: “primavera d’hivern… i tot és primavera i tota fulla verda eternament”
A la tercera estrofa el seu problema personal, la malaltia, apareix, però no d’una forma dramàtica: la mort no arriba, ni si l’heu demanada… Rebutja la mort física i mitifica el record (per tornar a néixer necessiteu morir). No s’ha de plorar, sinó transmetre un somriure que s’encomani i es dispersi a tothom.
El poema acaba exaltant l’amor. El miracle de la vida, com la natura (flor, fruita, llavor) dona a conèixer un nou ésser (… s’esfullarà una rosa i a la verge més jove li vindrà llet al pit).
Joan Manuel Serrat i Ovidi Montllor, entre d’altres, han musicat amb estils molt diferents aquest poema.
Enguany commemorem el centenari de la seva “mort”. Però la seva poesia segueix present.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin