Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s’ullprèn
i té delit del bany:
que s’emmiralla el llit de tota cosa feta.
Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l’onada del mar sempre riu,
Primavera d’hivern – Primavera d’istiu.
I tot és Primavera.
i tota fulla verda eternament.
Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l’heu demanada.
I si l’heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.
Res no és mesquí
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui demà i ahir
s’esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.
JOAN SALVAT PAPASSEIT
L’irriador del port i les gavines, 1921
Cant a l’alegria de viure, cant a la joventut, cant a la primavera, en resum, cant a la VIDA. Això ho diu un jove poeta que no ha arribat als trenta anys, malalt de tuberculosi i que morirà inevitablement tres més tard.
“Res no és mesquí” és com un emblema que resumeix l’estat optimista de l’autor en les quatre estrofes del poema.
A les dues primeres es relaciona el tema central amb la natura. El cicle de la vida. Primer a partir d’un sol dia: “el sol surt i s’ullprèn, la rosada és clara, no és fosca la ventura de la nit”…
Després el mateix concepte passa a tot l’any: “primavera d’hivern… i tot és primavera i tota fulla verda eternament”
A la tercera estrofa el seu problema personal, la malaltia, apareix, però no d’una forma dramàtica: la mort no arriba, ni si l’heu demanada… Rebutja la mort física i mitifica el record (per tornar a néixer necessiteu morir). No s’ha de plorar, sinó transmetre un somriure que s’encomani i es dispersi a tothom.
El poema acaba exaltant l’amor. El miracle de la vida, com la natura (flor, fruita, llavor) dona a conèixer un nou ésser (… s’esfullarà una rosa i a la verge més jove li vindrà llet al pit).
Joan Manuel Serrat i Ovidi Montllor, entre d’altres, han musicat amb estils molt diferents aquest poema.
Enguany commemorem el centenari de la seva “mort”. Però la seva poesia segueix present.
