Estem voltats de sigles per totes bandes, i més d’uns anys ençà.
Potser de les primeres que recordo, hi trobaríem les d’una assignatura obligatòria al batxillerat espanyol durant el franquisme FEN (Formación del espíritu nacional). Ja us podeu imaginar de què anava l’assumpte. Però també n’hi havia amb altres connotacions més simpàtiques o agradables a l’entorn com ara ICONA (Instituto para la conservación de la naturaleza) o bé ADENA (Asociación para la defensa de la naturaleza).
Més tard ja vam anar assimilant els acrònims relatius al món de l’ensenyament com ara BUP (Batxillerat Unificat Polivalent) COU (Curs d’Orientació Universitària) i més recentment l’ESO (Educació Secundària Obligatòria), i amb la democràcia ens van arribar les sigles dels partits polítics, i en el món fiscal es van popularitzar els termes IAE, IVA i IRPF, entre altres.
Empreses i marques moltes vegades també es coneixen per les seves sigles, i si bé en algunes s’intueix el seu significat, com seria el cas de l’AVE (Alta Velocitat Espanyola), FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), no sé quanta gent pot endevinar que TALGO vol dir (Tren Articulado Ligero Goicoechea Oriol).
Actualment, fins i tot les institucions i estaments oficials s’identifiquen per les seves inicials, i tothom parla amb normalitat de CAP, ICD, ICS, IES, INCASOL, INE, INEM, INSS, i un llarg etcètera…, i la majoria de vegades, aquests organismes tenen un pes específic dins la societat i les seves decisions i resolucions van a missa.
Però ha arribat un punt en què tot trontolla, i alguna d’aquestes organitzacions estan caient en el desprestigi i deshonor sovint per la mala praxi d’alguns dels seus membres o dirigents.
No sé què passarà amb la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència), aquest ens que, depenent del Departament de Drets Socials i inclusió de la Generalitat de Catalunya, se suposa tal com el seu nom indica, que vetlla pel benestar de les persones més vulnerables de casa nostra com són els menors d’edat en risc de marginació social. Aquest organisme que exerceix la protecció d’infants i adolescents desemparats i ha estat una autoritat pel que fa a tuteles i acolliments.
Arran del cas de la xarxa pederasta que va abusar d’una nena de 12 anys tutelada per la Generalitat, llegeixo diferents notícies sobre si la DGAIA ha quedat obsoleta i que s’ha de reformar, refundar, transformar, i altres expressions que indiquen que des de fa temps no va alhora i de retruc això vol dir que no anem gens bé.
A veure si el que molts volíem creure que es tractava d’un fet aïllat, resultarà que és la punta de l’iceberg.
Els acrònims no sempre reflecteixen la dura realitat.
