Racó de poesia: Ho sap tothom i és profecia (J.V. Foix)

Ho sap tothom, i és profecia.
La meva mare ho va dir un dia
Quan m’acotxava amb blats lleugers;
Enllà del somni ho repetia
L’aigua dels astres mitjancers
I els vidres balbs d’una establia
Tot d’arrels, al fosc d’un prat:
A cal fuster hi ha novetat.

Els nois que ronden per les cales
Hi cullen plomes per les ales
I algues de sol, i amb veu d’albat,
Criden per l’ull de les escales
Que a cal fuster hi ha novetat.
Els qui ballaven per les sales
Surten i guaiten, des del moll,
Un estel nou que passa el coll.

El coraller ho sap pel pirata
Que amaga els tints en bucs d’escata
Quan crema l’arbre dels escrits;
Al capità d’una fragata
Li ho diu la rosa de les nits.
L’or i l’escuma d’una mata
Clamen, somnàmbuls, pel serrat:
A cal fuster hi ha novetat.

El plor dels rics salpa pels aires,
I les rialles dels captaires
Solquen els glaços del teulat.
Un pastor ho conta als vinyataires:
A cal fuster hi ha novetat.
El roc dels cims escampa flaires,
I al Port mateix, amb roig roent,
Pinten, pallards, l’Ajuntament.

El jutge crema paperassa
Dels anys revolts, a un cap de plaça,
I el mestre d’aixa riu tot sol.
El fum dels recs ja no escridassa
I els pescadors faran un bol.
Tot és silenci al ras de raça
Quan els ho diu l’autoritat:
A cal fuster hi ha novetat.

Els de la Vall i els de Colera
Salten contents, a llur manera,
I els de la Selva s’han mudat;
Amb flors de fenc calquen a l’era:
A cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-saverdera
Porten les mels de llur cinglera
I omplen els dolls de vi moscat.

Els de Banyuls i els de Portvendres
Entren amb llanes de mars tendres
I un raig de mots de bon copsar
Pels qui, entre vents, saben comprendre’s.
Els traginers de Perpinyà,
Amb sang barrada en drap de cendres,
Clamen dels dalts del pic nevat:
A cal fuster hi ha novetat.

Res no s’acaba i tot comença.
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
Una Veu canta en recompensa:
Que a cal fuster hi ha novetat.
Des d’Alacant a la Provença
Qui mor no mor, si el son és clar
Quan neix la Llum en el quintar.

La gent s’agleva en la nit dura,
Tots anuncien la ventura,
Les Illes porten el saïm,
I els de l’Urgell, farina pura:
Qui res no té, clarors del cim.
La fe que bull no té captura
I no es fa el Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi ha novetat.

JOSEP   VICENÇ.  FOIX

Josep Vicenç Foix va enviar una felicitació de Nadal als seus amics entre 1948 i 1958, que consistia en un poema original il·lustrat per diferents artistes del moment (Dalí, Miró, Tàpies, Cuixart…). Poc després,  al 1960, tots aquests poemes es van publicar amb el títol genèric de ONZE NADALS i UN CAP D’ANY.

“Ho sap tothom i és profecia” porta la data de 1953 i és segurament la nadala més coneguda del recull. El tema del poema es basa en la bona nova del naixement de Jesús que va passant de boca en boca en tots els estaments socials i arreu dels Països Catalans. La repetició del vers “a cal fuster hi ha novetat” produeix una sensació de consciència col·lectiva i gairebé d’eufòria.

Per a Foix a casa de Josep i Maria és a Cal Fuster, agafant una expressió popular del món rural d’on procedia el seu pare.

Josep Foix i Ribera, pare del poeta, havia nascut al Solsonès (Torrent de Lladurs) el 1855. Quan tenia tretze anys, va venir a Manresa per aprendre l’ofici de pastisser  a la pastisseria Amat ,al carrer de Sant Miquel, 24. Posteriorment aquest establiment serà conegut com a Cal Ribera i es va convertit en una de les millors pastisseries de Manresa, que alguns encara recordem. Josep Foix s’hi va estar fins el 1886 i, després de casar-se amb Paulina Mas i Rubinat, filla d’una espardenyeria del carrer d’Urgell, es van traslladar a Barcelona, concretament a Sarrià, per obrir la Pastisseria Foix, que encara avui està en actiu. Josep Vicenç Foix va néixer el 1893.

B O N      N A D A L

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin