Racó de poesia: Clementina Arderiu

Francesc Canellas 21 de març de 2023

342 Views

ARA

Ara que ja de tanta cosa torno…
No em pregunteu, que no sabria dir-vos
per quina brida m’he sentit lligada.
El cor encara vol tornar a gronxar-se
desbocat, a les barques de la fira;
i dic que sí, que en mi tot clama d’esma
cap aquella petita esbojarrada.
…I ja no sóc sinó una dona absorta,
amb la veu i amb el riure que s’aturen.

El seu cor encara voldria tornar-se a gronxar, recordant les ja llunyanes en el temps, barques de fira de la seva infantesa. Aquella petita esbojarrada que era; però… després d’uns punts suspensius molt significatius, retorna al present i, reconeix que Ara, (títol del poema), no és sinó una dona absorta, és a dir, suspesa a la contemplació de la realitat, el riure i la veu s’han aturat, i en certa manera creu que no és possible recuperar el temps perdut, com diria Proust.

Durant molts anys Clementina Arderiu (1889 – 1976) “només” va ser l’esposa de Carles Riba i això fa que la seva obra, molt interessant, no s’hagi valorat com calgui. La seva poesia és la de ser testimoni d’experiències de la condició de dona, lluny d’un cert tipus de sentimentalisme massa carrincló.