Racó de poesia: Cantilena – A tot moment

C A N T I L E N A

       A tot moment

A tot moment voldria recordar

la meravella de la vida, Elena.

Inútil pensament, camina en va.

La nit penetra el bosc i ve la pena.

Entre les pedres dorm el meu camí.

Des que la mort t’ha fet preu, flor gelada,

senti els meus ulls cansats s’entenebrir,

com l’hivern la terra fatigada.

Josep Sebastià Pons

Cantilena és un petit joc de paraules. Cant a Elena. Canta a Elena Soler, l’esposa del poeta que va morir prematurament el 1935. El recull poètic “Cantilena” es publica dos anys més tard, quan la mort de l’estimada era encara recent.

El poeta, des del dolor però també des de la serenitat, recorda la seva esposa amb un seguit de textos curts, però de gran intensitat emocional. “A tot moment” és un d’aquests poemes.

El seu camí cap al record està ple de dificultat. Ell “dorm entre les pedres”, perquè dormir és com una mort en vida i la via més directe cap al somni (activitat passiva de la vida, igual que el record). L’autor camina simbòlicament per un espai negríssim (bosc cap a la nit) que el porta a la foscor total, imatge de la mort on ella, abans jove i primaveral, ara és una “flor gelada” que només està present en el pensament. El poeta sent els “ulls cansats”, amb prou feines mig oberts i en el silenci de l’hivern, en plena natura desèrtica, comprova que la terra del seu voltant no és fèrtil, sino fatigada com ell mateix.

Josep Sebastià Pons (1886 – 1962) prosista, autor teatral i sobretot poeta líric és l’escriptor en llengua catalana més important de la Catalunya Nord. Poeta del Rosselló.

Record i petit homenatge a Joan Freixanet Picañol, lector habitual d’aquest petit racó poètic, que ens va deixar fa pocs dies.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin