Racó de poesia

Feliu Formosa

Cançoner 20

Faràs dos trucs i t’obriré la porta
i no em sabré avenir que siguis tu.
Et faré entrar al meu pis, que desconeixes
i que només és fet per subsistir-hi.
Però m’hi trobaràs, qui sap per quin
designi inescrutable. Així que et fiquis
al menjador, veuràs el teu retrat
i els nostres llibres. Sonarà el nocturn.
Fullejaràs potser Virginia Woolf.
Vindré darrere teu amb el desig
de sentir els teus cabells damunt la galta.
Amb tota la tendresa, et faré asseure
en un dels vells seients que compartíem
(durant els últims temps hi estudiaves
el llarg monòleg d’una dona sola
que tu no vas ser mai). Al teu davant,
espiaré els teus ulls, el dolç somriure
del teus llavis amables, mig oberts,
i tot acabarà en una abraçada
que serà la primera. No hi haurà
ni passat ni futur. Tot serà lògic.
I aquest poema mai no haurà existit.

Feliu Formosa

Podem discutir si és un somni, un desig, una esperança, una al·lucinació… és igual. El poema té vida pròpia al marge de la hipotètica realitat en què viu; és també una declaració d’amor d’algú que no hi és i, possiblement, no hi serà mai (reflexió nostàlgica de la mort). Tots els elements ajuden a crear un clima sentimental perfecte:

La música delicada perquè sonarà un nocturn.

El retrat que presideix el menjador.

La mirada del teu somriure, els ulls, els cabells, els llavis.

L’abraçada que serà la primera en aquesta nova etapa del somni.

La lectura de Virgínia Woolf, l’autora que ens explica que una dona per escriure necessita dues coses: solvència econòmica i una habitació pròpia.

La tendresa domina tota la composició al marge del temps. (“no hi haurà ni passat, ni futur…” i “aquests poema no haurà existit mai”.

Feliu Formosa (Sabadell – 1934) poeta, traductor i home de teatre té una molt llarga producció literària. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes – 2005.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin