Racó de poesia

Francesc Canellas 3 de novembre de 2022

455 Views

Carles Riba

Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria,

tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:

pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,

amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.

Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes

que en el fons del teu salt, sota l’onada rient,

dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura,

pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;

per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga

ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;

per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira

súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix

per ta força la força que el salva als cops de fortuna,

ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

Carles Riba, exiliat com tants catalans després de la caiguda de Barcelona, gener – 1939, escriu des de Bierville, població propera a París, la que potser és la seva obra més important: “Elegies de Bierville”. És un intent de recuperar l’ordre i el seny perduts en la disbauxa de la guerra civil; una reflexió sobre l’experiència personal i col.lectiva relacionant Catalunya i el món exterior amb moltes referències a la Grècia clàssica que ell coneixia perfectament: Orfeo, Ulisses, Salamanina, Súnion…. i és també un viatge intimista cap al seu interior, tot en clau simbolista. De fet, després d’haver-ho perdut tot, el poeta espera recuperar la llibertat perduda amb un desig de retornar a casa. Carles Riba tornarà a Catalunya a l’abril de 1943.

El cap de Súnion, promontori prop d’Atenes de cara al mar, servia als mariners de guia en el retorn a casa. Allà en l’època de Pericles (segle V a.C. ) es va construir un extraordinari temple dedicat a Posidó. Actualment està en ruïnes, però resten dotze columnes dòriques en perfecte estat. Carles Riba l’havia visitat anys enrera.

El temple, símbol del seu estat d’ànim, cobra vida en tot el poema. L’exalta des de l’altura com rei de la mar i del vent, com el sol, com la sal, absolut com el marbre, nu com la garriga… el poeta li reconeix que vetlla pel mariner, pel embriac, aquí vist com a passió de vida i, finalment, ara si sent identificat, per l’exiliat, on el temple li obra la porta del coneixement (hem de saber on som per recuperar el que hem perdut). Aquest exiliat coneixerà, gràcies a tu, la força que desitjarà i obtindrà en el futur.

Súnion és el segon dels dotze poemes que formen part de les elegies. És recomanable llegir els versos amb una bona fotografia del temple