Productes de proximitat… Ecològics?

Redacció 6 d'octubre de 2021

383 Views

Per: Miquel Puig Soler – imatge: istock –

Voldria creure’m tot el que es diu sobre els productes de proximitat i ecològics,—vull empassar-m’ho, perquè m’agradaria que fos així,— però a vegades no puc evitar tenir els meus dubtes de si és veritat el que ens volen vendre referent a aquest assumpte tant fonamental i delicat. Em pregunto com podem ser capaços de distingir si un ou és ecològic, post per gallines que campen en llibertat disposant d’un espai de grans dimensions alimentada com Déu mana, o si com sol ser habitual es passa la vida engabiada, sense poder moure’s i amb la llum encesa nit i dia. Pel que val un ou, se me’n fot el preu. El que vull, és que quan el trenquis per fer uns ous ferrats o una truita, la clara estigui enganxada al rovell,— no que s’esbarriï per la paella com aigua.

Els aliments de proximitat son relativament complicats i dificultós saber fins a quin punt son el que t’asseguren. Referent al peix, hi ha un grup d’espècies, que per la cria en captivitat es poden adquirir a un preu molt més baix i solen ser les que ocupen un lloc destacat en les preferències piscívores dels consumidors. Turbots, orades, llobarros, salmó, llenguados,—solen ser espècies criades en piscifactories, motiu pel qual, els criadors es poden permetre el luxe d’abastir regularment els mercats a un preu gairebé sempre igual. El comprador, ha de suposar que un llobarro o orada a set o vuit euros el quilo no pot ser salvatge de cap de les maneres. Si entens aquest concepte no hi ha cap problema. La menja és fresca i bona, però no és el mateix, com tampoc ho és el preu.

En el món dels peixos no es tracta sols d’aquesta elit d’escata i espina que solem veure als taulells de les peixateries. A les nostres costes hi ha molts altres tipus de peix, menys abundós però molt més saborós i atractiu. Sardina, seitons, molls de roca, el lluç de bou, rap, mero, i tota mena de marisc que fan les delícies del nostre paladar. Aquest és el peix que voldria batejar com de proximitat, i que cal reivindicar com uns dels millors productes que existeixen en el món.

Estem massa emmirallats en les grans superfícies, esclaus del subministrament del peix d’engreix controlat i sovint deixem de banda la peixateria de tota la vida que per a mi, pren protagonisme quan a primera hora de la tarda, arriba la peixatera amb les caixes comprades a la llotja d’algun port proper, poques hores desprès d’ésser enxampades a escasses milles de la costa. Alguna orada d’ull fresc, l’escrita recoberta de gelatina llepissosa, el mero, pops, escorpores, cananes, sards o marbres que conviden a ser duts al forn oberts i amanits amb un raig d’oli i una fulla de llorer; un lluç del bou, que per l’acció de l’estrebada de l’ham el fot fora del seu hàbitat de males maneres i vol respirar amb tanta força, que sorprès s’enfaristola i es queda agosaradament inflat i semi-transparent.

Això, sense oblidar allò que anomenem peix de morralla. Burrets, cintes, palaies, cananes, pops i altres varietats que destinades a un enfarinat i fregit, comporten a solucionar el sopar del dia. Sovint ens deixem perdre tot allò tan proper, per un filet de panga o alguns altres peixos congelats i pescats ves a saben on. Voleu peix de proximitat i bo? Confieu en el vostre peixater i apreneu a conèixer la seva frescor i qualitat. Em pregunto si no val la pena plantejar-se gastar una miqueta més i consumir el que verdaderament ens convé i agrada.

Peix a la romana. Quan era un xaval de disset o divuit anys, els dies festius desprès del cine o ball de tarda, m’aplegava amb gent amiga del poble més gran que no pas jo. L’Antonio, el Pastor i la Toni, l’Arcadi i altres que ja ni me’n recordo de qui eren, i anàvem a fer el ressopó al cafè del Mig, on la Roseta, persona entranyable i amena, ens preparava diverses varietats del seu repertori gastronòmic de les quals, una de les més apreciades que recordo eren els calamars a la romana. Insòlits i amables moments de canvis que experimentàvem en aquella època que començàvem a descobrir un nou món no percebut encara, de noves sensacions que es reflectien cada dia amb més força en la nostre vida. Com en gaudíem d’aquells llampegueigs que ens arribaven amb una intensitat fins aleshores desconeguda. Ja ho veus, calamars frescos tallats a rodanxes no massa primes ben enfarinats i espolsats, sucats amb ous debatuts amb sal i fregits amb oli d’oliva ben calent. Aquesta és la veritable recepta de l’arrebossat a la romana. Em sembla que com aquells que ens servia el Fruitós amb extrema delicadesa no n’he menjat mai més!!