Principis pedagògics del meu quadern de ruta professional

Sobre el paper del mestre a l’aula

-Quan un mestre és a la seva aula posa a disposició dels seus alumnes no només els coneixements, que evidentment han de ser molts, sinó també la seva manera de fer i de ser, els seus gestos, les seves paraules, els seus gustos… Totes les altres coses, que es creuen tan importants, com els mètodes, els materials, les tecnologies… són totalment aspectes secundaris.
– El mestre ha de posar a l’abast dels seus alumnes el que és i el que sap, amb la intenció de treure el millor de cada un d’ells.
En Gregorio Luri, reconegut mestre i pedagog, i un dels meus referents educatius, ho diu d’aquesta manera:
“L’escola és la institució que ha de proporcionar als alumnes la mà d’un mestre amant i gelós del millor que poden arribar a ser, que no els accepti tal com són sinó que faci visibles i desitjables les seves capacitats més altes”.
– El mestre ha de conservar i fer entrar a la seva aula allò que és valuós per als alumnes i deixar de banda tot allò que no ha funcionat o que es considera innecessari.
– L’aula és l’espai on s’aprèn, s’escolta, es parla, es descobreix, es treballa, es llegeix, s’escriu, es dibuixa… i també el lloc on alumnes i mestre creuen les seves mirades. Mirar-se als ulls és la millor eina educativa.
Sobre el paper de l’escola
– L’escola ha de defensar el coneixement, el treball, l’esforç i la disciplina, davant del fracàs educatiu actual d’una escola cada vegada més terapèutica i sense exigència que considera més rellevant proporcionar a l’alumne la seva felicitat i un acompanyament emocional.
– L’escola té l’obligació de garantir la transmissió del gust pel coneixement, pel saber i pel treball. És el coneixement el que provoca emocions i dona felicitat i no les classes sobre emocions.
– L’escola ha de garantir la transmissió de la cultura. L’escola té l’obligació de continuar transmetent sabers i cultura i no sempre aquests sabers han de tenir una aplicació pràctica.
– L’escola té l’obligació de protegir els alumnes d’un entorn agitat, trepidant i poc beneficiós. L’escola és un lloc importantíssim, gairebé sagrat, on no s’ha de deixar entrar tot, on no tot és vàlid perquè tothom ho fa, perquè està moda, perquè els nens volen, perquè és la música que s’escolta arreu, perquè tothom treballa amb Chromebooks…
Un dia vaig trobar un escrit preciós, molt interessant -em sap molt greu no saber l’autor- que il·lustra molt bé aquest darrer punt que us comentava abans i que diu així:
“Els vaixells no s’enfonsen per culpa de l’aigua que hi ha al seu voltant. S’enfonsen per l’aigua que els entra a dins. Per tant, no hem de permetre que el que passi al nostre voltant ens faci mal”.
Potser aquest llistat, de mestra jubilada, podria ser útil als qui van una mica desorientats amb tanta innovació, tanta educació emocional i tantes competències.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin