Persecució de LLUÍS ESPINAL per les seves idees (2)

Redacció 10 de novembre de 2020

958 Views

Per: Miquel P. Cortina –

El camí cap al seu sacrifici venia essent preparat des de començaments d’any. Un dels símptomes fou l’atemptat amb dinamita que va patir l’oficina del setmanari “Aquí”, amb danys que van afectar tots els veïns de l’immoble. Però la contradicció venia de molt més enrere: Lamentablement, certs sectors de l’Església reaccionaven amb vehemència davant les veritats del Lluís. Sis anys i mig abans, el setembre de 1973, li havien fet arribar aquesta lletra:

“L’excentricitat, la insolència, la pedanteria, la metzina, la diatriba, la fúria, la canallada, no són atributs de la personalitat del “profeta”, sinó defectes del bergant esdevingut un pseudo-revolucionari extremista que després d’empènyer els imberbes a l’aventura de Teoponte, o encoratjar traçudament l’Assemblea Popular, en el moment d’empunyar les armes es posa ben arrecerat a l’ombra de l’Església “diplomàtica”, d’aquesta Església “muda”, “que “ven sagraments”. Disbarats d’un fals reformador vociferant que en la seva persona no demostra cap reforma i que es delecta en la pornografia cinematogràfica”.

Un dels signants d’aquesta missiva insultant era assessor i amic íntim de Benavidez, cap del DOP, actualment empresonat per innombrables tortures i crims. Així mateix consta que va acusar el Lluís d’extremista davant el Ministre de l’Interior bolivià Juan Pereda Asbún.

Fins i tot el Govern cruixia les dents davant Lluís Espinal. Un any després, el 27 de febrer de 1974, el Ministre de l’Interior de la dictadura banzerista, trametia al Cardenal Clemente Maurer la nota següent:

“Haig d’aprofitar també aquesta conjuntura de comunicació amb la vostra jerarquia per a manifestar-vos la meva profunda preocupació per les actituds que desenvolupa el sacerdot jesuïta Lluís Espinal des del seu ofici de columnista del vespertí “Última Hora”, no desaprofitant oportunitats per a sembrar odi i malestar en contra del Suprem Govern, en circumstàncies en què el seu deure com a home i religiós hauria de ser transmetre a la ciutadania estimulants missatges de caritat cristiana i pacificació.

Demano a Sa Excel.lència que vulgui mostrar a qui correspongui la conveniència que el Pare Espinal s’allunyi del país durant un temps, atès el seu delicat estat de salut, mesura que atenuarà el clima que ha deixat la seva crítica mordaç.

En aquesta ocasió la reacció del Cardenal fou força més temperada del què hauria volgut el ministre, però tampoc la passar per alt l’advertiment. El 8 de març escrivia així al superior provincial dels jesuïtes:

“De debò que estaria molt content si el Pare Espinal posés més prudència en els seus comentaris, perquè ens crea problemes inútilment, que no porten cap profit a l’Església”.

A partir d’aquella època va anar creixent el rebuig i la persecució. En diferents mitjans com “El Diario”, “Hoy”, i algunes ràdios en mans de la dreta, es va orquestrar una campanya en contra del Lluís, amb el suport, a més, de Donald Zabala (DAEM) des del diari “Presencia”. Entre els articles més insidiosos cal destacar els que va escriure Guillermo Riveros, escudant-se rere el pseudònim de “Miralejos”. Riveros atacava amb un odi particular Espinal, puix durant el breu però sangonent cop de Natusch—tan fustigat des de l’ Aquí”—havia estat designat Ministre d’Informacions. També havia rebut una sèrie de missives amenaçants (algunes públiques) del conegut pinxo de Cochabamba i “catòlic” segons ell, Guido Alarcón. Però Lluís Espinal no comentava aquestes coses, encara que sí que era sensible a aquesta campanya. Així ho descrivia en una última lletra que adreçà a la seva família a Catalunya:

“Per a ser honest, també m’ataquen força. En els darrers sis dies han aparegut uns sis comentaris en contra meva, en dos diaris dretans d’aquesta ciutat, titllant-me de comunista “estranger”. Bolívia és un país meravellós. Té moltíssims problemes, però la seva gent és extraordinària. Jo m’hi trobo molt bé aquí. Aquest és un món que no s’assembla gens a Europa. En arribar aquí cal tornar a aprendre-ho tot.

Malgrat totes les pressions, en cap moment modificà la conducta del setmanari, ni va establir cap mena d’autocensura. La fortalesa interior del profeta es feia cada cop més gran. Tanmateix, sabia que corria perill.

Text extret del llibre “¡Lucho vive!”

del P.Alfonso Pedrajas Moreno

(Traducció de Miquel P. Cortina)