Per què?

Miquel Puig Soler 2 de novembre de 2022

257 Views

Analitzant amb certa profunditat el que està passant en el mon, els reptes que es plantegen a curt termini són molt difícils de superar. La xifres de la població mundial no paren de créixer i una majoria difícil de definir, passa gana. A aquest greu problema cal afegir-hi el canvi climàtic que afecta d’una manera greu— i potser irreversible— la nostra vida, la injusta guerra d’Ucraïna, la pandèmia del Covid, violacions incomprensibles que se succeeixen massa sovint, gent sense sostre, drogues a dojo, i l’enfrontament a nivell mundial dels líders que pel que es veu no hi ha forma que es posin d’acord amb res del que potser ens convindria a la majoria.

Els que hem viscut una pila d’anys amb una certa tranquil·litat i dinamisme a l’hora d’enfocar la nostra vida, potser caldria preguntar-nos; com és que hem arribat a aquest desajust en el mon en què vivim? Per què? Ha sigut la cobdícia, l’addicció al poder, la falta d’enteniment, la incapacitat d’entendre de les errades del passat? El nivell de vida actual no és el mateix que el que fa uns anys; tot és car, molts no poden comprar el que necessiten per menjar, no hi ha aigua, la llum i el combustible pels núvols. Per què passa tot això? Tot recau sobre la guerra d’Ucraïna? Ens l’estan fotent?

Referent al canvi climàtic del qual fa molts anys que se’n parla alguna cosa em diu que no té aturador. Si els caps dels països més rics del mon ho sabien, per què no es va fer res per posar-hi remei? Entre uns i els altres, per diferents motius que els convenien van frenar les actuacions necessàries per resoldre aquesta maleïda situació tan vital del nostre planeta?

Possiblement l’avarícia econòmica ens ha portat a patir un problema encara més greu. Importants empreses d’arreu del mon amb el desig de enriquir-se amb facilitat, com si fóssim un ramat de xais, han proporcionat tecnologia punta i avenços importantíssims i moderns a sistemes autoritaris com Rússia i la Xina. Ara amb la globalització i la mà d’obra barata d’aquells països ens han fotut a la merda a tots. Santa innocència, per què? Comprar barat és la millor solució final? No ho crec.

El futur de la humanitat i la vida de tots nosaltres és molt incerta. Ho estem veient a casa nostra mateix, a Catalunya. Estem destruint els nostres ideals i tot el que ens unia, per una incoherència i nècia estupidesa. Tal com s’albira el model de societat actual, la raça humana s’haurà de repensar seriosament com fer-ho per seguir existint.

Oi que seria extraordinàriament fantàstic llevar-nos un dia al mati, i que la sortida del sol—símbol de la vida ens despertés nous desitjos de crear oportunitats per a tots, i avivés l’interès comú per millorar com a persones en tots els conceptes. No caldria que fóssim tots iguals però sí, una mica semblants. Ni els rics, tan rics ni els pobres, tan pobres. Com un conte, vaja!!

Rap amb llenegues blanques.

Dijous de la setmana passada uns amics van anar a buscar bolets a Cantavieja, província de Terol, i van venir carregats de rovelló i llenega blanca, molt guapa. Me’n van regalar una bona plàtera i el diumenge, que tenia convidats, vaig fer una cassolada de rap amb llenegues. Va quedar espectacular.

Ingredients per a sis persones: Dues rodanxes de rap per cadascú, dues cebes, dos grans d’all, tres tomàquets madurs, un bitxo, mig litre de brou de peix, una copa de conyac, un quilo de llenegues, una llesca de pa fregit, sis ametlles torrades, safrà, oli, julivert, sal i pebre negre.

Netegeu els bolets i els ofegueu en una paella amb un raig d’oli; un pic s’han begut el suc els reserveu. Talleu la ceba fineta i la poseu a enrossir en una cassola amb una mica d’oli. Quan estigui al punt hi poseu un gra d’all picolat i el tomàquet pelat i ratllat. Saleu i deixeu coure un quart d’hora a foc lent. Aparteu del foc. En una paella amb oli feu fregir, enfarinats els talls de rap salpebrats, tomba i tomba; afegiu-hi el conyac i flamegeu, deixeu reduir un parell de minuts. Poseu-ho a la cassola del sofregit junt amb les llenegues. Afegiu-hi el brou de peix i poseu-ho a coure. Prepareu una picada amb un gra d’all el pa fregit, el safrà, les ametlles i el julivert. Deixeu coure deu minuts tot plegat a foc suau, xup, xup. Deixeu reposar un quart d’hora abans de menjar. Ha de quedar perfecte. No cal que us digui que ho podeu fer amb llenega negra, però per aquest plat, la finor de la blanca hi va molt bé.