Peaky Blinders 2

Extrema Dreta i Extrema Esquerra. El cercle. Thomas Shelby (Peaky Blinders).
Peaky Blinders és una sèrie de culte ambientada just després de la Primera Guerra Mundial, que gira al voltant d’una família gitana establerta a Birmingham. El pal de paller del clan familiar és Thomas Shelby.
Particularment crec que és una de les millors sèries dels últims temps i us convido que la mireu. Per posar exemples, Peaky Blinders és el que seria al cine, les magnífiques pel·lícules de gàngsters com “El Padrí”, “Un dels Nostres” o “Camí a la Perdició”.
Tornem però al personatge de Thomas Shelby, que és el que m’interessa. A les dues últimes temporades, el personatge entra de ple, en el món de la política. En un dels episodis i quan té al davant una oponent, diu textualment:
“En entrar en política he vist que no hi ha una línia que divideixi l’esquerra de la dreta, sinó un cercle, li ensenyo. Si vas molt a l’esquerra, trobaràs algú que ha anat molt a la dreta i arribaran al mateix lloc”.
Particularment crec que és un bon resum de què a vegades poden semblar pols oposats.
D’exemples n’hi ha molts, i en el tema social i més concretament en la immigració, és on més se’ls veu el llautó.
Personalment, en aquest tema soc partidari d’acollir la immigració, sens dubte, de fet, molts de nosaltres venim d’aquells immigrants d’Andalusia, Aragó o Galícia, que van venir a Catalunya a guanyar-se millor la vida i tenir un futur millor.
Ho van fer, amb drets i deures, respectant en molts casos la història, cultura, llengua, les seves lleis, entre d’altres. I això vol dir perdre la teva identitat? Sens dubte que no. Però cal respectar el lloc a on vius, i si no és així, cal prendre mesures.
Aquesta és una simple reflexió telegràfica basada en el que em diu el sentit comú, i pensant en què faria si malauradament hagués de marxar a un altre país a on m’acollissin.
I aquest, és un tema que s’ha de reflexionar i abordar, però no des de posicions maximalistes de dretes i esquerres que ens porten a la intransigència i al mateix camí de no avançar cap enlloc.
Un exemple de molts, on els extrems es toquen, on la radicalitat es toca, on no hi ha matisos, ni pensament, no hi ha res. Per això, tot sovint penso que la frase de Thomas Shelby és del tot encertada.