0 Shares 1153 Views

Pa amb tomàquet i espardenyes.

20 de juliol de 2021
1153 Views

Per: Miquel Puig Soler – Foto: istock

Tinc per costum anar a esmorzar a un bar del poble on s’hi poden degustar diferents especialitats casolanes de cuina catalana, encara que, alguns dies demano un entrepà amb tomàquet i pernil, botifarra del perol o llonganissa. Fins fa poc, el primer que arribava a la cuina posava el pa encara congelat, a coure. No valia res. Conec molt bé l’amo i li vaig comentar en diverses ocasions perquè no anava al forn que hi ha a prop a comprar pa del dia.  En fer-me un pel pesat, em va fer cas i ara, ens podem menjar un entrepà com Déu mana. No és el pa que recordo de la meva infantesa, però el pernil és molt millor.

Ajuntar la farina i el tomàquet és una activitat present a tota la cultura gastronòmica mediterrània. Coques enramades, pizzes italianes, quiches franceses …, però només als catalans se’ls hi va ocórrer simplificar les coses fins a l’extrem de lligar una llesca de pa, un tomàquet madur, sal i oli. Cal adonar-se que som davant l’empremta autèntica d’un poble. La textura esponjosa del pa es barreja amb l’acidesa fresca del tomàquet, la sal i l’oli, conferint al paladar el sabor especial d’una amalgama culinària molt encertada. Abans que la dietètica moderna creï una pastilla de pa amb tomàquet, cal retre un homenatge a un dels símbols de la nostre terra i aprofitar-ho. Pa amb tomàquet a dojo.

Que ningú no cregui que el pa amb tomàquet ben fet, sigui mancat d’una certa tecnologia. El pa ha de ser fresc, però reposat, el tomàquet vermell i madur i ben refregat sobre la llesca. No s’hi val fer-ho com molts bars matiners que l’amo aprofita els tomàquets supervivents de la nevera, els tritura i els escampa amb una cullera o una brotxa. Dons no!! Ben sucat, amanit amb oli d’oliva, acompanyat d’una arengada i raïm, llonganissa, pernil o qualsevol bon embotit català pot ser la font d’un dels millors esmorzars que hom pot degustar.

No es que vulgui valorar més del que cal aquesta menja autènticament catalana, però algun nexe misteriós sembla existir entre el pa amb tomàquet i l’arrelament profund dels catalans a la seva terra, potser, un arrelament sentimental que ha passat de pares a fills a través de no sé quantes generacions.

Furgant en el temps i recordant aquell pa de pagès fet amb farina de xeixa pastada a mà en la pastera de fusta, que era com un moble gairebé tan important com les calaixeres on es desaven els llençols de les núvies,— aigua pura, ferment no químic i cuit amb llenya, era un monument a l’eterna saviesa. L’elaboració d’aquest pa era com una mena de cosa litúrgica. Un cop feta la massa i fermentada, el mestre forner pontífex de l’art de la fleca, trossejava les peces amb atenció i enteniment. Primer les grans, les importants. Després hi havia les petites, llonguets. Les coques de forner o adobades, que només sortir del forn les regava amb un raig d’anís o cassalla, produint-se dins l’obrador un autèntic enrenou dels sentits olfactius. No sé d’on s’inspirà l’home per confeccionar aquest suport, abans insubstituïble en totes les menges  i que, per si sol o acompanyat, ja significava tant.

I la fantasia es queda amb el pa com el feia la iaia per berenar, que sucat amb un bon raig de vi negre, es posava morat de content, i nosaltres també. Ben ensucrat amb aquell sucre tosc i granellut, semblava un petit monument diamantífer,— que n’era de bo, renoi!!

 Les tres espardenyes.

Posem en una llesca de pa acabada de torrar, una capa fina d’escalivada acabada de fer i unes anxoves de l’Escala al damunt. No de llauna. Remullades, dessalades, ben netes, pebre recent molt i oli d’oliva a dojo. Unes gotes de vinagre no hi fan cap nosa. També és una bona opció, el pa sucat amb tomàquet i bacallà esqueixat petit i ben escorregut. Unes rodanxes de ceba dolça finetes i olives negres. Ben amanit, sobretot. Una altra bona elecció pot ser, en el pa torrat hi  escampeu una capeta all i oli. Hi podeu posar rodanxes de pop bullit o bé, uns calamarsons a la planxa. Hi escampeu un polsim de pebre negre i vermell i l’amaniu amb oli d’oliva.

Una ampolleta de cava ben fresca o un bon vinet de la zona. Que més es pot demanar?

 

 

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Per fi !!!, una bona regada
71 views
71 views

Per fi !!!, una bona regada

Jaume Grandia - 18 de març de 2024
Exposició de l’escola Monsenyor Gibert a la Biblioteca
79 views
79 views

Exposició de l’escola Monsenyor Gibert a la Biblioteca

Escola Monsenyor Gibert - 17 de març de 2024
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com