El passat dissabte l’Ajuntament de Sant Fruitós va organitzar un matí cultural per visitar el Molí Paperer i l’Abric Romaní a Capellades. Unes quaranta-cinc persones hi van participar.
Es va visitar el Molí Paperer, un arribrà-hi ja vam poder veure la gran bassa que fa moure el molí, una superfície d’aigua, procedent d’un aqüífer. A l’interior ens van explicar tot el procés de fabricació del paper, des de l’entrada del drap fins a la sortida del paper. El drap, tallat a trossos, es posava en remull durant un mes per tal que s’anessin separant les fibres. Amb unes masses trituradores, mogudes per la força de l’aigua, es desfilaven i desbravaven les restes dels draps per fer-ne la pasta. Aquesta polpa, després d’ésser en una tina amb aigua, i amb un remenador per homogeneïtzar la pasta, es feien els fulls de paper, d’un en un, mitjançant un motlle amb unes sedes. Un cop fet el full, junt amb altres, es premsava per treure’n el màxim d’aigua, s’estenia i un cop sec ja tenia el paper acabat. Posteriorment, es posava cola per a què es pogués escriure.
Vàrem poder fer, amb el motlle, un full de paper. Durant la visita vam poder aprendre i comprendre la fabricació del paper fins a mitjans del segle XIX quan es va començar a fabricar el paper amb pasta de fusta.
Després es va visitar el jaciment arqueològic Abric Romaní, descobert per l’arqueòleg Albert Romaní, paperer també. L’Abric va ser un refugi natural de neandertals entre 70.000 i 40.000 anys a.c., sent un dels jaciments del paleolític més ben conservats del món. L’Albert va dedicar la seva vida, i els seus diners, a excavar el jaciment fins a la seva mort al 1930. Esporàdicament, es va continuar fent excavacions, però no és fins el 1983 que el Departament de Cultura de la Generalitat i Virgili, amb la col·laboració de l’arqueòleg Eduard Carbonell, va reprendre l’excavació. Cada any, durant tres setmanes d’agost, l’Eudald i el seu equip excaven, i la resta de l’any les restes trobades s’analitzen en laboratoris especialitzats. L’Abric Romaní ha permès, per primera vegada determinar, en grups neandertals, les estratègies d’ocupació i subsistència, l’estructuració de l’hàbitat, la tecnologia del foc i els instruments. Entre els vestigis recuperats destaquen una vintena d’objectes de fusta (la col·lecció més gran del món amb aquestes cronologies tan antigues), prop de 200 llars de foc i nombrosos estris realitzats en pedra i os que evidencien uns sistemes de producció tècnica realment avançats. S’han excavat més de 12 metres de profunditat i s’han classificat 18 nivells arqueològics corresponents a diferents etapes.
A partir de l’experiència d’aquesta excursió, només ens cal dir-vos que aneu a Capellades i feu aquestes dues visites. El cotxe amb mitja hora hi sereu.
